dilluns, 16 de gener del 2012

Em vaig caure.

Si explico que aquest hivern no hi ha neu, no estic pas descobrint la sopa d'all. Tot i així, estem esquiant. Molta gent es queixa, ho escolto a Masella i també quan un cop a la setmana entro a la web per veure com està el tema i faig una volta pel facebook de Masella. Suposo, que a La Molina deu passar el mateix i a tota la resta d'estacions. La gent es queixa, que cobren el preu del forfet sencer, que no hi ha neu i que la qualitat no és per tirar coets, que hi ha pedres i també neu dura, de vegades gel. Jo, més que queixar-me em lamento o em fa ràbia que estigui com està. Però anem a pams, a ningú no l'obliguen a pujar a esquiar a Masella o allà on sigui, ni a comprar el forfet quan veu el panorama i només vol esquiar en una neu pols fantàstica i amb un dia assolellat. Jo no, sóc masoca i m'agrada destrossar els esquís amb les pedres que van sortint amb el pas del dia i passar fred i no veure amb la boira! No ha nevat i estem esquiant, gràcies a la neu de canó. Això i la inversió, que no deu ser poca, que les estacions fan per poder donar servei quan anticicló rere anticicló abraça la península i haver de fer neu cada dia, que només de pensar la quantitat de llum que deu consumir em fa venir mal de panxa, com deu voltar el comptador de la llum!. Doncs, això, s'ha de pagar d'alguna forma i el que no té forfet de temporada, es tradueix en pagar-lo sencer com si tot fos obert i la qualitat de neu fos com als Alps o a les Rocalloses.

Tot això que acabo d'exposar, no fa que no hi vagi o que no em diverteixi i no m'ho passi bé. Vaig, em diverteixo i m'ho passo igual de bé que quan hi ha 2 metres de neu acumulada. Dissabte, vaig pujar, com sempre. Em vaig caure dues vegades, tots tranquils, no va passar res. La primera, no sé que va passar, acabava de parar i em vaig caure, no sé si vaig trepitjar el bastó d'algú o que, el cas, és que vaig caure. La segona, va ser baixant per la Tosa, volia rectificar la posició, m'estava anant enrere, quan vaig enganxar una clapa de gel i esclar, anar enrere i el gel no és una bona combinació per mantenir-se dret, i vaig caure. Vaig poder clavar els cantos dels esquís i vaig parar i com si res hagués passat em vaig aixecar molt elegantment. Abans de caure, en Manel m'escridassava i en Quim, el deixava fer, així s'ho estalviava ell. Després de caure, quan vaig arribar a on era el grup, ja no em cridaven. Em van demanar si estava bé i en Quim, el meu súper-moni, que em consenteix totes les meves rebequeries en qüestió d'esquí, em va demanar que em passava, que per que anava amb una posició tan enrera. Eren les primeres baixades del dia, després ja vaig anar posant-me a to. Encara no puc apretar tant com abans del trencament i amb la neu tan dura, he de fer més esforç i això fa que la cama se'm cansi més o abans. 

Ahir, notava que el genoll i tot el quàdriceps de la cama esquerra em feien com mal, vaig pensar en "agujetas", que és allò de quan el múscul treballa de forma anaeròbica i produeix un excés d'àcid làctic i cristal·litza en el múscul i és el que fa mal, però normalment, no apareixen el dia següent sinó a l'altre, avui, haurien hagut de sortir. Ahir, ja em vaig posar l'àrnica al genoll i a la cama i vaig veure com una mica d'un altre color, no eren "agujetas". Aquest matí, quan he anat a dutxar-me, he vist un altre morat en un altre part del cos, provocada per picar alguna cosa contra uns aros que acostumem a portar les dones. No sé quina de les dues caigudes va ser, però o amb els pals o amb els esquís em vaig picar. Tot indica, que un blau podria ser per un bastó i el genoll pel picar d'un esquí, però quan et pica l'esquí a la cama normalment es nota. No sé, total, tinc dos cops, res greu i dues caigudes que els van produir, però no sé quin va produir que, tampoc té més importancia.