dilluns, 9 de gener del 2012

Si senyor, així es fa!

Avui, en qüestió de mitja hora, he hagut de tocar la bocina a tres avis. Un amic meu, diu que els de Barcelona a la primera de canvi toquem la bocina. Però en aquests tres individus, els hagués estat bé que els haguessin donat un bon ensurt. Després diuen  dels que anem en cotxe i que no tenim paciència, però és perdre-la. Us ben juro que era per baixar del cotxe i fotre-li un gec d'hòsties.

Uns vells, que no s'aguanten ni els pets i travessen el carrer sense mirar ni el semàfor ni si ve cap cotxe. I encara s'encaren qual els pites i un ha tingut la santa barra de fer-me aquell gest tan bonic amb el dit i engegar-me. Està clar, que jo no em mossego la llengua i els he dit de tot menys guapo, així arribaràs abans a Sancho de Àvila, per que no para a fer el vermut al pas i ja posats a ser educats, així haurà menys pensions que pagar i potser la crisi s'acaba.

Aquests vells van empanats i si fossin joves dirien que van fumats com a mínim. Jo em puc emportar un disgut si mai li dono un cop a un vell o no vell, però el vell és qui s'emportarà la pitjor part.

I continuem amb vells, aquesta tarda, he hagut de portar a la meva mare al CAP, abans l'ambulatori. Com sempre en aquests llocs, havia cua al mostrador, de baix i com que dia si, dia també canvien les coses, cal fer cua per preguntar a on has d'anar. Doncs, mentre feia cua, tenia al darrere un vell, que cada cop estava més a prop meu, li ha sonat el telèfon i en una d'aquestes li diu amb qui parlava, que ja li explicaria, que llavors havia gent per allà. Si li sentia l'alè al meu clatell i gairbé se'm repenjava a l'esquena! Em molesta o em fa sentir incòmoda, quan la gent se m'apropa massa de forma innecessària.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

atropellar un vell només són 20 punts al carmageddon

Carles Casanovas ha dit...

No és una qüestió de vellesa, és una qüestió d'educació. La propera vegada no tinguis miseriòrdia. Màtals!, abans però vigila que no sigui jo. Mai he alçat la mà a ningú, ni tan sols a una dòna...d'això en diuen violència de gènere. Jo,en sóc un vell de 69 anys.
Un dia arribaràs a vella, aixis t'ho dessitjo i molt probablement, tampoc t'ho dessitjo, no t'aguantaràs els pets... els nazis van començar aixi. No és bo l'odi.
Que tinguis una bona jubilació!

Joana ha dit...

pons007:
si ni paga la pena, amb el bony que et deixen al cotxe!

Carles Casanovas:
amb 69 anys no ets vell, només una mica més gran. Està clar, que és educació, no mirar ni el semàfor. En veig molts al davant de casa, desde la finestra en el semàfor i ni miren i encara engeguen al pobre que va amb el cotxe.
I dubto que arribi a tenir una jubilació!