divendres, 27 de gener de 2012

Uf! Però quin soroll!

Dimarts, vaig passar el dia a Masella. Tot un plaer, solet, poca gent, no cues. Cerveseta al bar de dalt. Dinar a l'altre bar al solet i amb bona companyia. Tranquil·litat i anar fent. Un dia perfecte. Fins que vaig tornar. Vaig aparcar sense haver de donar voltes,a la primera vaig trobar lloc al cantó de casa, això no passa sempre. Fins aquí va durar la meva alegria. Em vaig quedar com astorada, de cop vaig veure una gernació de gent que passava pel costat del meu cotxe. Vaig sortir del cotxe i les meves oïdes van ser colpejades per un brogit insupoprtable. No entenia que passava. No podia gairebé ni descarregar el cotxe. Em vaig sorprendre a mi mateixa pensant: "Quin soroll! Que hi faig jo aquí? No vull estar aquí!" Finalment, amb tots els meus sentits alterats, vaig poder carregar els trastets i començar enfilant cap a casa, però el soroll era insuportable, més que mai i no passava res, era el normal de cada dia!