dijous, 8 de març de 2012

No tinc vergonya!

Sempre he estat vergonyosa, no tímida i molt prudent. Però, amb l'edat, fins i tot la vergonya es perd. I ara ja l'he perdut del tot. L'altre dia, estava asseguda en una terrassa amb un amic i un tio que conec de vista d'allà i que és amic del meu amic, va venir directe a saludar-me i a fer-me dos petons, com si fossim amics de tota la vida: "Hola nena! com va tot?". Un cop això, es va quedar allà dret i em pregunta: "De que ens coneixem?" La resposta, era clara, d'aquí. Vam estar xerrant tots  tres, per que és amic de l'amic amb el que jo estava. Uf! quan amic! oi?. I avui, m'ha tocat a mi, fotre morro a l'asunto. També per que l'altre mirava de forma molt, però que molt descarada. Després de que jo passés pel seu davant com tres cops, havia de passar i que el tio es quedés mirant cada cop que passava. A mi, la seva cara em sonava, però si no m'hagués mirat ni l'hagués vist. Sóc molt sensible a que es quedin mirant-me la gent, sigui qui sigui, ja de ben petita li deia a la meva àvia: "Iaia, per que em mira?" i a una "guarderia" que la meva mare em va portar, havia una foto d'en "paquito" i jo no hi volia anar, per que havia un home que em mirava i jo tenia tres anyets! Detecto quan em miren, de la manera que sigui, bé, malament, amb lascivia, tant és!
Així, doncs, no és d'estranyar, que avui quan he notat que algú em mirava, jo com qui no va la cosa, també he mirat, però discretament. Després de passar com tres cops, sempre amb aquella poca-vergonya, al final, he estat jo qui m'he plantat al davant del tio, sense cap mena de vergonya i li he demanat: "Perdona, ens coneixem d'alguna cosa?" A mi em sonava la seva cara, però no sabia ubicar-lo. El tio s'ha quedat parat, no s'ho esperava. "No sé, però a mi també em sones!" Jo no sabia de que, però ell si sabia de que em conexia, per que ràpidament ho ha fet venir per acabar dient de que podia ser i fins i tot localittzar el lloc i el temps. És normal, del que em coneix, tothom havia de venir a mi a portar-me els papers i a demanar-me les coses i jo anava amb la cara descoberta i tota la resta, eren molts i podien anar tapats.
Avui, he perdut la vergonya! o una mica, però només la vergonya!