dilluns, 12 de març de 2012

CONTENTA

Estic contenta, per que dissabte el meu genoll va aguantar. Si, ja sé el que pensarà molta gent, Estàs sonada! Vaig anar amb molt de compte, a poc a poquet i sense forçar gens ni mica. Que anava la última? Si, està clar, que puc còrrer més que aquells? si, espero tornar estar al meu nivell i deixar-los altre cop a tots enrere. Però, ho vaig fer, cosa, que molts no farien. Feia just, tres setmanes i jo tornava a campar per les pistes. Que d'entrada em feia por? Si, esclar, a més no estic sola a Masella, hi ha un munt de gent i no em feia por, em feia pànic que qualsevol imbécil descontrolat, em trepitgés les cues dels esquís a una cua o em passés pel damunt i em regirés el genoll, però això pot passar ara o d'aquí dos anys i el resultat, pot ser el mateix. No pensava pas esquiar tant, però mica a mica, vaig esquiar tot el dia, de les deu a dos quarts de cinc. La meva idea, era esquiar fins a la una, però em va trucar en Xavi i que esquiés amb ells a la tarda, li vaig dir que una estona i a la una jo vaig parar per descansar fins a dos quarts. Vaig fer l'estació de dalt a baix i sense parar, a poc a poc, però la vaig fer, per Comapregona, la pala, el primer cop, va ser dura. No vaig voler fer ni la Directa, ni La Cerdanya i el meu súpermoni, em va consentir la meva rebequeria. Però, vaig fer Davallada, prou elegantment i sense fer que el grup esperés.
Avui, tinc agulletes, que la musculatura es perd molt ràpidament, però estic contenta. Si més no, alguna cosa que doni satisfacció!

2 comentaris:

Judit ha dit...

Doncs ben valenta Joana! Crec que cadascú de nosaltres sap on ha de posar el llistó. Enhorabona!!!

Joana ha dit...

Si no hagués pogut, hagués parat, com l'altra setmana. La osteòpata a la que vaig, sempre em diu que tinc una capacitat de recuperació espectacular i quan l'any passat me'l vaig trencar, a la rehabilitació també m'ho van dir, que em recuperava molt bé i ràpid