divendres, 11 de maig del 2012

Peatges i targetes

Amb l'aspecte tan ufanós que tenen els talusos de les nostres carreteres i sobretot autopistes de peatge, és clar, com no podia ser d'altra forma, que és una cosa molt nostrada i un tret diferencial del nostre país petit, que des d'un peatge sempre pots veure el peatge següent. Doncs això, amb aquest aspecte, fa goig circular per les nostres autopistes, i dic nostres per que les hem pagat. 
Avui, he agafat l'autopista per anar a Manresa i aquesta si que pica. Però resulta que el que detecta el teletac, no reconeix el teletac que porto i m'envia a passar per la taquilla. Això, només passa en aquesta autopista, a la resta, fa pip i s'obre la barrera. A la pujada, cap problema, he passat per la noia i ja està. La cosa ha estat a la tornada, una que és de mena tossuda i no escarmenta i he tornat a passar pel carril que té el terra pintat de blau. Quan, ha passat l'obvi, la barrera no s'obria i ja s'encenien totes les llums i fletxes i creus. Jo, novell, en aquest artilugi, seguia per on em deien els llums i la barrera oberta. De cop, m'he trobat, que havia passat el peatge. He parat, doncs la noia de la taquilla em mirava i jo que no les tenia totes. He mirat enrere i he vist un cotxe al meu darrere i que no podia passar. L'home, que anava amb un cotxe d'aquells, que se suposa agraden conduir, no podia passar. He deduït, el que no era gaire difícil, ell ha obert la barrera i jo he passat i llavors s'ha tancat. Jo he anat a dir-li, amb el teletac a la mà que li pagava, que passés el peatge, ja que ell havia pagat el meu. Però, el senyor, m'ha dit: "No se preocupe, señora" i ha tirat endavant, passant el peatge altre cop i pagant altre cop. Una treballadora del peatge, que ha sortit i vingut fins on era jo, ha flipat com jo. Algun altre peatge, potser, el pagaria dos cops, però precisament aquest, que després del túnel del Cadí, em sembla que és el més car per la quantitat de quilòmetres que es fan! Aquell home, deu fer tant temps que va amb teletac, que ja no deu saber el que val aquell barrera. Per que això no em passa en cap de setmana, quan és la meva butxaca la que paga i no pas avui que era l'empresa qui pagava?

Tinc una targeta VISA, que és molt senyora i no deixa que segons quines màquines em treguin els calerons. Hi ha un parquímetre de Barcelona, que no hi ha manera, sempre em diu, targeta il·legible i altres màquines d'aquestes també. Els peatges, no, es paguen tots. A les botigues, hi ha de tot. Però, avui, una màquina d'un pàrquing, no la reconeixia, deia que la banda magnètica era defectuosa. Com que no portava prou diners en efectiu, molt normal en mi, no podia treure el cotxe. I m'ha tocat anar a buscar un caixer, i que n'era de fàcil abans trobar un caixer i el que m'ha costat avui. He pagat el doble, per aquest incident.




1 comentari:

Anònim ha dit...

pots demanar al banc que et canvïn la targeta, estaran encantats que els vagis a veure!