diumenge, 20 de maig de 2012

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit o Que mal que está el servicio, chica!

Si, estic una mica de punta com aquesta porta del cementiri de l'Espà. Mai hagués cregut que faria una entrada com aquesta, però tots canviem i molts cops a contracor, com és el cas.
No em considero pas una persona racista i xenòfoba, tampoc classista. Quan algú decideix marxar del seu país a treballar a un altre, sovint, és per que al seu les passen molt magres i si en el que arriben les coses van bé i hi ha feina, doncs tots sortim beneficiats. Ens associem per afinitats i per tant, no per classe, si que té a veure de vegades l'estatus social o econòmic i també el cultural.

Doncs feta, aquesta introducció, malgrat l'entrada i el títol, em poden titllar de racista i de "pija", em llenço a la piscina. De fa poc més d'un any, tinc "chacha miringüela" com diu la meva germana, i potser, tenen raó, quan diuen que amb l'edat ens tornem més maniàtics. Ja vaig explicar, farà cosa d'un mes, que m'havia desaparegut un braçalet, no vull acusar a ningú, però no ha sortit, ni crec que surti. Com que la noia, ve a través d'una agència, ja sé que surt més car, però d'aquesta forma, em garanteixo que sempre vindrà algú i no em quedaré penjada si li passa qualsevol cosa. Quan no pot venir, venen d'altres. Així, en qüestió d'un any, he pogut patir i veure la manera que tenen de fer molta gent de molts llocs diferents, sobretot, sud amèrica. Tenen fama de ser més carinyoses, no sé si és veritat, si, són més faves, per la manera de parlar, a mi no m'agrada, em posa dels nervis i a més em fa desconfiar, la gent que sempre diu, cariño, mi amor, cielo, no sé per que em fa l'efecte que sota aquesta pell de xai, s'amaga un traïdor que a la primera de canvi me la fotrà i no sóc una persona desconfiada.
Dono per suposat, que algú que es dedica a anar a netejar, recollir i vigilar a una persona que no es pot valer per si mateixa, n'ha de saber o que n'aprèn, doncs, sembla que no és així. Hi ha coses de sentit comú, com és posar les coses dins del rentaplats, cada cosa té el seu lloc i cal esbandir primer, doncs, no, sembla que aquest sentit comú, en elles no existeix, plats, gots, tot barrejat, és inútil dir res. La pica de la cuina, sembla que aquells plàstics, que es posen per no ratllar la pica no cal moure'ls per netejar a sota, els dilluns la pica és neta, és clar, jo la netejo el diumenge quan recullo la cuina. Escombrar i fregar? no mouen res, continuen a l'adolescència, com tots hem fet algun cop, per passar l'expedient amb la mama. 
Amb la roba? La meva ja no la toca, no vull que me la toquin, la planxen de pena i em marquen secs que no vull, els ho dic, però continuen igual, i totes fan el mateix. Estenen la roba de la manera més rara, una brusa o camisa, pot estar penjada d'una màniga, els pantalons, per les vores i sense haver fet que quedés tot llis, és més fàcil d'eixugar i després de planxar, doncs, no.
He de deixar preparat o dir quina roba vull que ma mare es posi, tenen un gust una mica particular i llavors, la vesteixen amb un sol color, monocroma, però que pot quedar de pena.
Hi ha jocs de tasses que no són jocs, falten peces, el mateix amb els plats i gots.
I el mobiliari? La rentadora, ja la vaig canviar al setembre, ara li toca el torn a l'escalfador d'aigua, ahir va morir, descansi en pau i harmonia, ja no rebrà més hòsties cada cop que s'ha d'estendre la roba.
I ara, us deixo i vaig a dutxar-me, que porto fent temps tot el matí, que em toca dutxar-me amb aigua freda!