dilluns, 11 de juny del 2012

No tinc pas jo la culpa!

Si, tinc dues impressores, tres ordinadors, dos DVD, dos telèfons, dos jocs d'altaveus per ordinador. Un armari ple de roba d'esquí i de muntanya. Tres parells d'esquís encara utilitzables.Un altre armari, ple de roba per vestir entre setmana. Però no tinc pas la culpa, de ser una persona molt curosa amb tot i tenir roba de fa quinze anys que encara em puc posar i que no es veu malament. Entre el que jo em compro i el que em regalen els meus germans per sant, aniversari i nadals i reis, doncs vaig acumulant coses. El mateix passa amb arracades, penjolls i demés.
I si, m'agrada sortir i anar a passar el dia a qualsevol lloc, tant me fa que sigui lluny.
Avui he descobert, que uns altaveus tenen el cable tallat. Mira que bé! Ja semblo ma mare quan jo era petita o les senyus del cole, quan demanaven que havia passat i qui havia estat. Em sembla que sóc la única IMBÈCIL del món que reconeix les coses. Ningú no sap que ha passat amb els altaveus.
Si que sóc imbècil, però un cable no es talla sol i d'entrada ja sé que és una empresa inútil, voler saber que ha passat. Caldria un equip format pels millors CSI, l'equip de policia de Castle, la protagonista de Imborrable i també el Mentalista, ah! i la tetuda de Entrefantasmas" per poder esbrinar que ha passat.
Sovint, he de sentir comentaris, de que tinc molta sort. Jo no demano a ningú que em faci la meva feina, ni que es faci responsable de les meves accions. Però, si faig coses, vaig a llocs i tinc coses, és per:
- De fa sis mesos, porto acumulats en el cotxe vint mil quilòmetres.
- No em fa mandra llevar-me a les sis del matí en dissabte per anar a esquiar o anar a veure floretes, després el diumenge, me'l passo recollint i endreçant.
- No li demano a ningú que em faci res.
- Tinc cura de les meves coses.
Avui ha estat l'últim dia de la "chacha miringüela" que venia, demà ja vindrà una altra diferent. Espero que vagi millor que aquesta, que venia amb els fills a treballar, com si jo hagués anat a treballar amb ma mare penjada del braç.
La gent, sovint només veu que surto i faig coses, però també faig sacrificis, per dir-ho com diu la gent.
I si hi ha algú al món que es pensa que tinc una vida regalada, que se'n vagi a la merda. No tinc pas jo la culpa de no haver-me quedat prenyada amb vint anys, o amb més. De no tenir fills, un marit, ni una hipoteca.

Apa, ja m'he quedat a gust!

3 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Sensa voler ser impertinent, la meva pregunta és: -ho volíes quedar embarassada?. Per quedar-se prenyada cal en primer lloc voler-ho, després les circumstancies manen.
Celebro el teu lliure albir.

Anònim ha dit...

Sempre pots fer com l'Horatio de csi miami i acusar a tothom, al final segur que l'encertes i descobrir el veritable culpable d'haver tallat el cable dels altaveus

Joana ha dit...

Carles:
Mai, m'ho he plantejat.

pons007:
El meu primer pensament, tot i que m'és molt antipàtic, va ser per l'Horatio, aquell posat de xulo i anar coaccionant al personal.