dimarts, 26 de juny de 2012

Perfectes!!!!

Sempre, tots ens queixem, uns més que altres i sempre hi ha aquells, que són víctimes de tot i tothom i mai no tenen cap part de culpa. Després hi ha aquells que s'han fet a si mateixos i són com són, perfectes és clar, per que és l'esforç personificat i mai ningú no els ha donat res ni ajudat o bé han trobat el camí en alguna collonada de la meditació i totes aquestes tècniques orientals que ens volen vendre massa sovint. Han patit un canvi en algun moment de la seva vida, per que eren unes persones insegures i proclius a la depressió i molts cops a la tonteria. Sigui com sigui, cada un fa el que pot i el que vol amb la seva vida.
Sóc de formació empírica i científica i per tant, no crec en aquestes coses místiques i imposicions de mans i reikis. Tu, hi vols creure, doncs creu-hi.

Sovint, tota aquesta gent t'explica les seves experiències negatives i si tu no n'has tingut, no pots badar boca, per que no saps el que és la vida i el que és patir i tenir mals de cap. Si no has tingut una depressió i atacs d'angoixa, no ets ningú i no pots parlar. Així, que mira que bé. Jo he tingut i tinc una vida regalada. Per que, a més, ells, que s'han fet a si mateixos, tenen la veritat absoluta i sembla que ja de petits hagin viscut en un altre món diferent al que jo he viscut. A mi, els meus pares em donaven el que podien i em compraven regals i em feien fer activitats i vaig estudiar. Ells sembla que no, van anar a l'escola pública o no, però sembla que el material escolar l'haguessin pagat ells treballant! No van estudiar una carrera, per que els seus pares no els la podien pagar, i una merda! no van estudiar per que no servien o preferien anar de festa. En l'aspecte professional, el mateix, arribar on han arribat els ha costat molts esforços i han arribat a base de treballar i la feina se l'han guanyat ells. Jo no, a mi, les feines que he fet, han estat sempre súper ben pagades, uns xollos impressionants, guanyar molt i treballar poc i sempre per "enchufe". Mai no m'he hagut d'esforçar i sempre he estat una nena mimada! No et fot!

No sé, quins mecanismes, porten a algú a patir una depressió i quins mecanismes fan que d'altres no la pateixin.  L'únic que sé, és que molts dels que em donen classes de "que dura és la meva vida i tu vius en el món de Yupi" si es trobessin en la meva situació, pels motius que expliquen que van tenir depressió, ja s'haurien tirat pel balcó. Però ja se sap, jo sóc frívola, banal i superficial. Que se'n vagin a cagar!

4 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Estimada Joana, jo t'entenc perfectament i penso que tens més raó que una santa. El que et-ens- passa és que som "cartessians", uns putos afavorits pels deus de la sort. No tenim cap mèrit perquè no és de rebut,que hagim treballat com a bèsties i hagim sobreviscut millor que els altres. El nostre mèrit només és la sort.

Joana ha dit...

Carles:
Sobreviure, és adaptació al medi i si el medi és hostil, sobreviuen els més forts i no els que tenen més sort, però ara li diuen tenir sort com dius.

Judit ha dit...

Joana! Que estàs molt enfadada! La veritat es que fot, i tens raó. La sort i la bona sort, són coses diferents. La sort et ve donada, hi ha gent que en té i altres que no. La bona sort ens la fem nosaltres mateixos, amb el nostre treball. (És el llibre que et comentava)
I a coses que depenen d'un mateix i altres que no.
I a mi m'agraden molt les tonteries! Jo sóc la reina de les animalades i tot ho provo (per si de cas) I ara et diré un secret... cada dia em llegeixo l'horóscop del Punt, no sé perquè, però sempre me l'encerta. És tant increïble, que fins i tot els meus companys de feina s'hi han afeccionat =:)

Maria ha dit...

Ànim Joana!
Qui no ho ha tingut tot des d'un primer moment i ha hagut de lluitar per a aconseguir-ho és qui realment ho aprecia.


PD/ Tens un regalet al meu bloc.
Un bes molt fort!