Avui, Girona

Segurament, que de petita hi havia anat amb els meus pares, però no ho recordo. Si busqués entre les fotos, em podria sortir alguna cosa. Avui per feina, he hagut d'anar a Girona, ja he arribat més o menys tard, per que el que havia de fer a primera hora, al final m'ho han anul·lat i ja m'estava bé, arribar ja cap a mig matí llarg, que després fins a les quatre no havia de fer res.

Un cop enllestida la feina del matí, que ha estat ràpida, que podia fer? Era la una i fins les quatre, no tenia res a fer. Si, havia de dinar, però tampoc trigo tres hores. Així, que he decidit que amb el cotxe ben aparcat i no en un aparcament, i tot i que ara on treballo em paguen els aparcaments i els peatges que siguin, una que és catalaneta de pro, sempre acaba mirant aquestes coses. Doncs, això, que ja divago. He pensat, que estaria bé fer una volta per Girona. M'ha agradat. No em pensava pas, trobar tan turista! I quina calor que fotia!!!! I aquella gent amunt i avall, seguint, molts els seus guies. Ells feien fotos i entraven a les botigues de souvenirs, jo feia fotos també, però no entrava a les botigues de records. Mentre passejava, també anava mirant si havia algun lloc per dinar, però en aquella part de la ciutat, tots els menús eren per turistes i no pas per una que està treballant. 

He trobat la catedral brutal, molt neta, en comparació amb la del meu poble, tota plena de cagades de gavines, però fa molts dies que no hi vaig i potser ja han tret les bastides i ara està neta. Jo buscava l'ombra, encara s'hi podia estar, i si feia airet era suportable. L'escala, m'ha semblat fascinant, mentre la pujava, he pensat, en la sensació de poder que deuria tenir el rei o comte o príncep o el bisbe, quan pujaven per allà i tothom se'ls agenollava al seu pas i quan arribaven al cap damunt, i tothom quedava per sota. Si, potser sóc una mica estranya pensant això, l'Ermessenda, amb el seu vestit de vellut de color morat amb una cua que la seguia en el seu pujar per l'escala, això si, tot plegat, deuria fer una mica de pudor, no com ara. La porta dels apòstols m'ha agradat més i aquella plaça, m'he imaginat, una forca o una foguera i allà penjant o cremant algun heretge o bandoler o desgraciat i tota plena de gent, increpant al pobre diable.

I ja que hi era, no podia faltar una foto més que típica de Girona, de les cases que donen al riu, que a l'hivern ha d'haver molta humitat en aquelles cases!

I demà em toca anar a Tarragona, però ja veurem, que allà fa molta xafogor, més que no pas al meu poble i no sé pas com ho tinc d'horaris i no sé si dinaré allà o ja fora. Si no és demà, un altre dia segur que li toca el torn a Tarragona i un altre a Lleida i ja posats, un dia de festa el dedicaré al meu poble, o que us heu pensat tots plegats, que faré monogràfics dels pobles de tots menys del meu?