dimecres, 18 de juliol del 2012

Coses de nens!

Un dia aquest hivern, em vaig emportar els meus nebots petits al Montseny. Els agrada que els porti d'excursió a la muntanya a veure floretes. Aquell dia, l'Oriol que és el petit, a l'octubre farà 4 anys, em va dir, que jo era la única tieta que els portava d'excursió i els deixava fer (a la muntanya, al parc, m'estresso molt) deixar fer, vol dir, còrrer, agafar pals, pedres i seure i veure la terra, les floretes i "escalar". Com que era quan estava a l'atur, l'Albert, amb tot just 5 anys acabats de fer aleshores, va dir, que ho deuria haver sentit a sa mare, que jo no podia treballar ni fer res, per que havia de cuidar a la iaia tota l'estona. Diumenge al matí me'ls van portar i quan van marxar, es veu que en pujar al cotxe, l'Albert, va dir al seu pare, estic pensant, que demà podríem venir aquí una estona al matí, el seu pare es va quedar, on? aquí, a casa la Joana. Son pare, li va dir, no potser, que ha de treballar, la resposta de l'Albert va ser, que jo treballo sempre a casa a l'ordinador. Quan l'Àlex era petit, deia que ell de gran volia ser patronista, com el meu germà, és el que ell veia i a més que feia una feina tangible, després va tenir una temporada que volia ser biòleg, com la seva tieta, per anar a la muntanya i aquestes coses, és un enamorat de la Vall Fosca. Finalment, ha posat seny i ha acabat quart de telecos aquest juny. Al menys no és "una carrera de futur" com van fer la seva tia, qui escriu això, i la seva mare.

4 comentaris:

Agnès Setrill. ha dit...

Ostres! M'he sentit una mica identificada amb tu, jo també sóc la tieta que els porta a la muntanya, els busco llocs que puguin escalar...
Cada cop em costa més estirar-los, els que s'estan fent grans, però un cop hi son, sempre en gaudeixen molt...
Així que només et puc desitjar que puguis seguir sent la tieta que esl porta d'excursió, durant molt i molt de temps.
Per cert, qui s'ho passa més bé???
;-)

Carles Casanovas ha dit...

És ben cert que ets "urbanita". A la montanya no s'agafen "pals", s'agafen branques, rames, brots, soques, troncs, arrels, fulles, floretes.... Els pals és troben a les fusteries, i son normalment trossos de fusta paralipèpicament tallades i elaborades de forma més o menys acurada. Els pals els pots trobar i fer a les fusteries amb serres que els tallen....Perdó, però algú ho havia de dir! Petons Joana.

Joana ha dit...

Agnès:

El gran, encara algun cop bé a esquiar. Ells s'ho passen bé, però jo també!

Carles:

Jo li dic pal a tot, el bastó de ma mare també és un pal, tot i que amb la teva definició quan dic pal, ho dic més que bé.

Carles Casanovas ha dit...

"Vale"...