Primer vaig dir que no volia anar, després que si, després altre cop que no i altre cop que si i altre cop que no. Al final hi vaig anar. M'ho he passat bé.
El genoll avui ha tingut una prova dura, ha resistit, amb genollera! La baixada, m'ha costat, amb molt de compte i també por. He trigat molt.
M'he enfadat, un nen de sis mesos aniria més ràpid que tu! Tothom ho fa tot millor i més de pressa que jo, però venen a demanar-me les coses. I si per una d'aquelles, jo ho faig millor, llavors no té cap mèrit.
Però, el resultat, és que m'ho he passat bé. Va haver algun moment dur, quan veus que et miren, et valoren i jutgen com ets i si estàs a l'alçada. Suposo, que porto un bon entrenament. Sóc força confiada i innocent molts cops, i no em tinc per enginyosa, però en aquest cas no calia enginy, ni saber entendre dobles intencions.
1 comentari:
sort que al final hi vas anar!
Publica un comentari a l'entrada