dimecres, 25 de juliol de 2012

Potser són coses meves

D'entrada va tenir la seva gràcia. Després no vaig saber que pensar. Ara, decebuda. Un, tant d'interès que vagi, l'altre, que, se suposa, és qui m'ho ha de dir, no ha dit res fins que jo he badat boca. Però, vols o no que vingui. Fes el que vulguis. Tot pegues, No coneixeràs a ningú, haurà molta gent. Ja és així, sempre és així. Si m'ho han dit, és per que sóc la teva amiga i si vaig és per que tu vols que vagi. Tranquil, que no vindré. Tonta si no puges. Fes el que vulguis. 
Potser sóc una mica ingenua i innocent, però no sóc desconfiada. Però, ara em fa desconfiar. I em sap greu, molt de greu pensar així. Tinc la sensació d'estar en mig d'una juguesca. Si només fos això, rai, s'han jugat si vaig o no vaig. Però el que més greu em sap, és que penso que sóc l'idiota d'un sopar dels idiotes. No sé, em venen tantes coses, que ja no sé que pensar.
Una cosa, està clara, no penso anar, és el que vull fer.  Molt ha de canviar tot per que hi vagi.

3 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Si, deuen ser coses teves, perquè no entenc el que vols dir. La veritat és que jo soc una mica sòmines, probablement un totxo. És un llenguatge una mica criptic per a mi, però no endivino el que ens vol dir. Em deixes amb l'ai al cor, però en certa manera és com un crit d'atenció. Tu segueix la teva...

Joana ha dit...

Carles:
M'han convidat a un sopar i no sabia que fer. Vaig decidir primer que no hi aniria, però al final si que hi aniré. Al sopar dels idiotes, l'idiota, no sabia que era un idiota, però si jo vaig desconfiada, vaig per davant seu. D'entrada, em van dir que eren molt besties i semblava que havien de tenir un quocient intel·lectual força elevat i molt enginyosos i totes aquestes coses, però ha hagut algun detall que m'ha fet repensar. Així, que jo també puc ser animalot, ja ho sé i ser tant o més bèstia que qualsevol.

Carles Casanovas ha dit...

Ara t'entenc!