dimecres, 29 d’agost de 2012

CANVI, CANVI, CANVI!

Doncs, només em faltava això. Ara si que tinc un bon embolic.
Sé que cal actuar per tal que alguna cosa passi, però ha de passar. 
I de vegades tot em supera.
I no sé que pensar.
I no vull condescendència.
I no vull que disposin de mi.
I no vull que es pressuposi res.
I no vull una responsabilitat que jo no he buscat.
Vull estar de bon humor i contenta.
M'he proposat que això deixi de ser així! N'estic tipa. Però vull que les coses passin ja! i se que he de ser pacient.

4 comentaris:

Maria ha dit...

El canvis solen ser difícils així que canviar a un mateix ho és encara més.
Molts ànims i... sort!! :D

Maria ha dit...

El canvis solen ser difícils així que canviar a un mateix ho és encara més.
Molts ànims i... sort!! :D

Agnès Setrill. ha dit...

jo tinc comprovat que quan esperes una cosa no ve, i sovint quan comences a acceptar que res pots canviar, és quan venen per fi aquests canvis.
Sort!

Joana ha dit...

Maria:

No sé, és tot tan difícil!

Agnès:

Ja he passat totes les etapes, esperar i desesperar i deixar d'esperar, i mai no canvia res i no arriba res.