Doncs, només em faltava això. Ara si que tinc un bon embolic.
Sé que cal actuar per tal que alguna cosa passi, però ha de passar.
I de vegades tot em supera.
I no sé que pensar.
I no vull condescendència.
I no vull que disposin de mi.
I no vull que es pressuposi res.
I no vull una responsabilitat que jo no he buscat.
Vull estar de bon humor i contenta.
M'he proposat que això deixi de ser així! N'estic tipa. Però vull que les coses passin ja! i se que he de ser pacient.
4 comentaris:
El canvis solen ser difícils així que canviar a un mateix ho és encara més.
Molts ànims i... sort!! :D
El canvis solen ser difícils així que canviar a un mateix ho és encara més.
Molts ànims i... sort!! :D
jo tinc comprovat que quan esperes una cosa no ve, i sovint quan comences a acceptar que res pots canviar, és quan venen per fi aquests canvis.
Sort!
Maria:
No sé, és tot tan difícil!
Agnès:
Ja he passat totes les etapes, esperar i desesperar i deixar d'esperar, i mai no canvia res i no arriba res.
Publica un comentari a l'entrada