dilluns, 15 d’octubre de 2012

Avui, sense títol!


Avui, sense títol, per que en tinc uns quants. Podria ser, una escletxa de llum, contenta, feliç, per fi. Així, que finalment, he decidit no posar títol, no sabia quin triar.

Fa dies, que no estava tan contenta i de fet, no és que hagi passat res de l'altre dijous, però sembla que si, que les coses poden estar canviant i per millor. Per tant, podríem dir que hi ha una escletxa de llum. En qüestió d'un mes he fet coses que mai hauria pensat que faria i estic contenta, això implica un canvi. Quan estic amoïnada o massa estressada, quan tinc algun problema, em col·lapso i llavors em disperso i divago, no acabo res i tot ho tinc a mitges i sovint em perdo en minúcies i coses petites i faig una muntanya d'un gra de sorra, no em concentro. Sembla que podria estar arribant a la fi.
Si una cosa, he tingut sempre, és que no he tingut mai por de fer res i he assumit les conseqüències d'allò que  he fet o dit i això havia canviat. Em va dir algú, "Pensa amb el cor i no amb el cap" em sembla que sempre ho havia fet i que ara donava moltes voltes a les coses i em perdia, m'havia tornat una cagadubtes. Ho sabia i jo mateixa m'emprenyava per no tornar a la situació primigènia, però no sabia com fer-ho. Alguna cosa ha canviat, no sé com, però sembla que torno a ser jo. Ja fa uns dies, en Manel, em va dir, que se'm veia més relaxada. De tant en tant, tinc atacs cagadubtes, cada cop menys, per fi, torno a ser jo.
Feia dies, que tenia ganes de sortir una nit, aquell sopar a Andorra a l'estiu, em va fer adonar, que m'agrada fer aquestes coses i que feia mooooolt de temps que no sortia i que per tant, també ho trobava a faltar. Aquest dissabte, les ganes de sortir eren molt grans i no havia manera. Al final, de la manera més inversemblant, vaig quedar. M'ho vaig passar d'allò més bé, em vaig divertir com feia temps no ho feia. A mi m'agrada sortir, anar de bar en bar. Si, sóc així. Em vaig trobar, molt a gust. Vaig tornar a casa a les set del matí, feia ja no sé quants anys que no ho feia. La nit se'm va passar volant, vam tancar el  local i vaig arribar a casa que es feia de dia. Em vaig trobar súper a gust, relaxada i vaig ser jo mateixa, com feia molt temps. Sóc frívola, banal i superficial i així vull ser. M'agraden aquestes coses!




2 comentaris:

Josep Ventura ha dit...

Provaré la teva recepta

Abraçada

Josep

Joana ha dit...

Josep Ventura:

Arribar en aquest punt m'ha costat. El fet d'arribar a sortir com ho vaig fer ja implica molt, si vols t'ho explico, però el resultat és que torno a ser jo i tenir el control. I bo i estic contenta. Fins i tot, la música que avui estic escoltant és una altra.