N'estic tipa!

De petita, sempre m'han dit que s'ha de ser educada i contestar bé. I així em van les coses! Però del que ja n'estic ara, fins el cap d'amunt, és que sempre em vingui tothom amb la mateixa cantarella. Ja pot ser algú que acabi de conèixer o que conegui de fa anys. El comentari en cada cas, és una mica diferent, però el fet, és el mateix. Quan és algú que acabo de conèixer o de fa poc, la pregunta no tindria més importància, si no hagués un pas més de torca. En aquest cas, la pregunta és: I tens parella?, la meva resposta: No. El següent pas: I com és això? Has deixat una relació fa poc?, la meva resposta: Arronso les espatlles i dic no. I mai no has tingut parella?. No, mai no he tingut un nóvio o una parella. Hi ha, qui arribat en aquest punt, deixa de preguntar sobre el tema, amb aquesta gent, cap problema. La cosa, està en els que no, que sembla que sigui la cosa més rara del món i exclamen: Ostres! Que fort! I no contents amb la informació que tenen, demanen: Però, com pot ser?. Jo em torno a arronsar d'espatlles (així tinc les cervicals!) i dic, mira, doncs és. La conversa pot continuar amb moltes variants, però no en vols?. La meva resposta pot variar, però es resumeix en: Tot amb un gran somriure d'orella a orella, No m'aguanta ningú! Puc entendre a aquesta gent, que fa poc que et coneixen i que vulguin saber més, tot i que això és una pregunta que jo mai faig, si a mi no me la fan o si no surt el tema en una conversa.

El que no puc sofrir, és aquella gent, que fa anys que et coneix i sempre van burxar allà mateix i no contents amb el que ja saben continuen i de vegades, no dic que ho facin amb mala intenció (però la bona intenció cada cop me la crec menys), van a veure si poden sucar pa. Per que aquí la pregunta, ja comença diferent, i és: I ja tens nóvio?. Acostuma a ser un monòleg, i continuen, no has de ser tan exigent, el príncep blau, no existeix ( ni blau, ni verd, ni de color caca! no et fot!). Tinc un guàrdia urbà a la porta de casa posant ordre a la cua de pretendents als quals dono carabasses!

Després, hi ha els paternalistes, d'aquests hi ha dos tipus, però potser encara t'ensorren més en la misèria. Hi ha els que et diuen, si, noia, si, millor així, que fas el que vols i et restreguen pels morros com en són de feliços ells. L'altre tipus, està entre la ingenuïtat infantil i el voler ajudar, però és el pitjor, per que et porten al pou més fons i no deixen ni una corda per poder sortir i el tapen en marxar. Aquests et diuen, a part del que diuen els altres, per que això és acumulatiu, com algunes matèries al cole o la facultat. Doncs, et diuen, amb una candidesa que els fotries un gec: Tampoc estàs tan malament i ara ho volen arreglar, si ets maca i ets simpàtica, quan d'algú es diu que és simpàtic....anem malament. Ja veuràs com trobaràs algú, segur!

I clar, anem estigmatitzant. Em fa l'efecte que aviat, no em deixaran sortir al carrer si no vaig marcada!