dilluns, 26 de novembre de 2012

Semblava de pel·lícula!

Acaba de trucar al mòbil, sé que he de contestar i parlar amb ell, però ara no em venia de gust. Sé perfectament el que he de dir-li. He de dir-li que no vull tornar a quedar més, que no m'agrada. Evidentment, no serà així com ho diré, ho vestiré i ho posaré maco, per no fer mal, encara que tampoc no crec que li fes gaire mal.

Sabia que el que m'agradava i m'afalagava era la situació, com havia anat tot plegat. Però ell, no ho sabia, o potser si, sabia d'antuvi que no m'agradava, però calia donar el benefici del dubte, no seria el primer cop, que algú et cau malament de vista i després acabes descobrint, que és una gran persona. Doncs, això he fet, deixar la porta oberta i veure que tal. Ara, tinc molt clar, que no, qualsevol dubte, s'ha esvaït.

El dinar d'ahir diumenge, va ser llarg i tediós, mai se m'havia fet tan llarg un dinar. A tots ens agrada que ens diguin coses maques i ens regalin les orelles i més si tota la vida has estat l'aneguet lleig. La qüestió, està en que com diu aquella dita castellana: "Sabe más el diablo por viejo que por diablo". I si, està molt bé, que et diguin que ets molt guapa i que estàs fantàstica, si també va acompanyat d'alguna altra floreta més treballada i subtil i evidentment, no és només, físic. Si sempre he sigut simpàtica, divertida i fins i tot tinc una conversa i sóc interessant (malgrat ser frívola, banal i superficial), ahir, no va sortir cap d'aquests virtuts meves, tan sols, era una dona bonica (a parer seu) i de la que volia obtenir una sola cosa, a mi, potser ja m'hauria estat bé si m'hagués agradat. Mai, no m'he tingut per una persona especialment culta, encara que potser si ho sóc una mica, per que, em va resultar, vulgar i groller. A més de ser fatxa, això també és força determinant, abans amb algú que creu en Déu i ho fa per convicció i no em vol canviar, que un fatxa, Franco i Mussolini eren uns sants barons i van coses molt bones i et vol fer creure que així és. 

Si només hagués estat això, però pressió, pressió i pressió, que vinga i torna una altra vegada sobre el mateix. I el més important, que ningú em toqui els dissabtes d'hivern, són sagrats, i ja estava pensant, en quan jo tindria temps per a ell i per veure'ns i que tant era, ell pujava, encara que no esquii. No, perdona, això no és negociable. Suposo que tot plegat, és per que no m'agrada. Si m'agradés o simplement em caigués bé, faria mans i mànigues per quedar. Ho faig per amics! si fos algú que m'agradés...
Vaig estar més pendent del mòbil i de si havia jugada de l'apalabrados o alguna conversa del joc o qualsevol whats, que d'ell!
Per sort, havia deixat per la tarda anar a votar i amb l'excusa de que havia d'anar a votar i que ell havia quedat per anar a veure la F1 amb uns amics, jo dient-li, que si havia quedat que anés, que jo havia d'anar a votar i que ell fes. Volia que anés a casa seva! Si, home! i que més? Vaig poder marxar amb alegria. 
Així, doncs, el conte ja s'ha acabat, encara falta dir-li que no vull tornar a quedar, però això serà més fàcil! suposo!

2 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

És veritat, és emprenyador quan una persona no arriva a les espectatives, que tu hi havies posat. Però la vida és aixis, si poses el llistó massa baix, la persona et decèb. Si el poses massa alt, és inabastable i si hi arribes, potser que et faci mal. A mi el que em passa o m'ha pasat, és que he estat massa tímid i en la perspectiva del temps, sempre acabo dient: Ets un burro!

Joana ha dit...

Carles Casanovas:
Ostres, Carles! Et ben asseguro, que va ser pesat i groller, mira, que a mi no em fa res, dir les coses, però no sóc capaç de posar-ho per escrit. No sé on tinc posat el llistó. Si es tracta de desbarrar, sóc la primera, però amb gràcia i a poder ser amb elegància. M'adapto, ara hauré de dir, a quasi tots els ambients i tipus de conversa. Sóc capaç de saber estar en un ambient més o menys elitista i intel·lectual, plagat de títols universitaris i doctorats, com amb gent que s'ha quedat amb menys, però són capaços de mantenir una conversa. Si s'ha de parlar, d'esport, en parlo, d'esquí, cap problema, sobre llibres, sobre cine, sobre anar de botigues, de música, sortir de festa, de sexe. Però quan no hi ha conversa!