dimecres, 21 de novembre del 2012

Com en una pel·lícula!!!!

Fa una dies vaig fer l'entrada "Sóc lletja" i si, és així com m'he sentit tota la meva vida, com l'aneguet lleig i la ventafocs, per que és el que tothom m'ha fet sentir i dit. També és veritat, que de fa un temps, gent que fins ara no coneixia o coneixia d'aquella manera i que no està influenciada  per aquest corrent, em diuen tot el contrari. Clar, això fa pujar l'ego fins a uns nivells inimaginables, però...malgrat ser la hòstia en patinet, tot continuava igual fins avui i aquest cap de setmana.
Fa cosa d'un mes, em van dir: Ets simpàtica, divertida, tens un somriure preciós, ets fantàstica, ets guapíssima, ets sexi i estàs bona! Jo vaig mirar, evidentment, si és que just al meu darrera havia alguna tia espectacular i li estaven tirant una floreta, però no, m'ho estava dient a MI. Clar, tot junt a la  mateixa frase i que es referís a la meva persona, com que no estic acostumada, de la primera part, si, ha estat una constant a la meva vida i tot i així, sempre ha anat seguit d'un però...Després d'això, els coneguts? continuen en la seva tònica. Algun, ha estat diferent, un rampell de gelosia no justificada i d'exclusivitat no existent, fins ara.
Però, si no ho explico, rebento. Avui, m'ha passat una cosa molt divertida. Sembla que torno a fer un d'aquell post al meu estil, que són llargs!. 
Anava a dinar a casa, quan he parat al semàfor de Rosselló amb Pau Claris, estava una mica creuada, i a aquelles hores, el trànsit és com per flipar en colors!. Total, toca parar en el semàfor. Jo anava fumant, i pels que ho sabeu i els que no ho sabeu, sóc molt ràpida detectant si hi ha algú que em mira, no m'agrada, em fa molta ràbia, de sempre, ja de petitona, petitona que no m'agrada. He notat que algú em mirava. He girat el cap i havia un tio en una moto. Ho he fet de forma discreta, normalment, això serveix per que qui sigui que mira, deixi de fer-ho. Però, no ha estat el cas avui, aquell tio, em continuava mirant i a sobre reia. Com que el semàfor aquell dura molt, jo em tot el morro que puc tenir i la meva borderia innata que porto de sèrie quan m'agafa, no molt sovint, però si, si em miren i vaig creuada, me l'he mirat, en part per saber si era algú conegut i no ho havia vist i per que parés de mirar. Jo he fet cara, de que passa? en xulo, si, m'ha sortit el modo xulita. Aquell tio, continuava mirant! i em somreia! i encara em deia, que em mirava, per que com es pot estar algú de no mirar una noia que és tan guapa! Que podia dir? Doncs gràcies, i tornar-li un somriure.  Com que el semàfor dura moooooolt, moltíssim, el tio m'estava parlant i somrient i dient-me que podíem quedar, que ens podíem passar els telèfons i quedar. He hagut de baixar la música per poder sentir-lo. Vas por Rosellon recto? Pues paramos un momento y nos conocemos. Ell, en moto ha arrencat ràpid i ha travessat la Diagonal i just llavors ha parat, al carril bus. Jo, he parat en el xamfrà següent i ell s'ha acostat fins allà, s'ha tret el casc i ha vingut fins el cotxe. Jo he sortit del cotxe i s'ha presentat. Volia quedar, per aquesta nit, ja. És italià, per anar fent una idea. Simpàtic i amb gràcia, clar, com pertoca. Sinó, la meva borderia de sèrie hauria continuat. Que a Italia, els matrimonis es coneixen així. Ei! frena! si no et conec i ja parles de casori! Que sóc guapíssima i ja s'havia enamorat! Ens hem passat els telèfons, com que ha estat prou amable i agradable, i hem quedat que ja ens trucaríem, que a mi entre setmana, no m'anava bé, que de cara al cap de setmana, podria ser. Dos petons altre cop i he pujat al cotxe per continuar cap a casa a dinar. 
Quan he arrencat, m'ha agafat un atac de riure!!! Anava en el cotxe i anava rient. També anava pensant, Que has fet? Com he estat capaç? Si truca, no se que faré, però m'ha fet gràcia. Semblava de pel·lícula!
Després a la tarda, li he explicat a l'Itziar, es moria de riure! com jo! Que fort! nena! Com que ja li havia
explicat alguna altra cosa de les que he fet i m'han passat últimament, m'ha dit, Però... que està passant a la teva vida últimament? No ho sé, jo sóc la primera sorpresa.
No m'havia passat mai a la vida res semblant i que de cop, sembla que en cosa d'un mes, he passat de ser l'aneguet lleig a ser una tia bona! però d'aquelles que te cagues! cosa inaudita. Sóc la mateixa. No ho entenc. Potser les meves baixades a Amposta tenen alguna cosa a veure i totes aquelles coses rares són efectives.
No sé, m'ha fet gràcia i ho volia explicar! Sóc així!

2 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Joana, ets la pera! I em fas sentir ridícul davant la vida...jo, tant timid,consequent i mig enamorat de tu en la foscor de la meva vellesa, i en el mon obscur i anònim de "l'internés", ara va, i et lligues a un italià en un semàfor. No sé si estimar-te encara més, o oblidar-te entre les meves llàgrimes i el dessig del teu mirar. FELICITATS!

Joana ha dit...

Carles Casanovas:

Jajajaja! Que encara no ha passat res, no he dit pas que si. Us ho explico aquí, en petit comité, a tots els que patiu les meves tonteries.