dilluns, 10 de desembre de 2012

I per que?

I ja sé que no callo, i que explico moltes coses, sovint sense solta ni volta i que de ben cert, no interessen a gaire més gent, que a mi i a quatre més. I m'agradaria poder explicar coses certament importants i interessants i poder-ho escriure bé, saber escriure.
Sovint, aquí, explico coses, que no explico a ningú. I això, que explico moltes coses, però sempre em deixo alguna cosa, mai he entès aquella gent que t'explica segons el que. I tot i que no callo ni un moment, parlo dormint!!!! ara no sé com ho dec fer amb la fèrula de descàrrega!, hi ha coses que no explico mai, ni aquí. De vegades, són coses de les que no m'agrada parlar, per que són meves i només meves i potser d'algú més i ningú més n'ha de fer res. D'altres, per que avorreix al personal i et demanen per compromís i ja sé com acaben. I finalment, hi ha coses, que m'agradaria poder explicar a tothom, per que em fan estar contenta i feliç, però, no ho faig. No ho faig, no pas vergonya, o per que sigui res per amagar-se'n, ans al contrari, sovint, és el que qualsevol altre explicaria. I malgrat tot, no ho faig. No ho faig, per que allò és meu i només meu i si que voldria poder-ho compartir, però no puc. Tinc por, por de que en el moment, que ho expliqui, tot s'esvaeixi i fos com si em despertés d'un somni.





1 comentari:

Carles Casanovas ha dit...

Bufa!...és dificil no dir res si és parla sempre.Tenim la necessitat de comunicar-nos, però tenim la por de despullar-nos els sentiments i restar nus davant dels altres. Tots ens hem construït una cuirassa per protegir-nos, però ens molesta per aplicar la inmediatessa dels sentiments...ser sicers no sempre és fàcil.