dijous, 3 de gener de 2013

Diuen...

Diuen que fer el mateix que et fan, no és pecat, però sigui o no sigui pecat, jo no en sé.
Diuen, tantes coses i jo, vaig i me les crec. No pas, per que sigui idiota, sinó, per que tinc ganes que siguin veritat, ni que sigui per un cop a la vida.
I poso ganes i faig mans i mànigues, fins i tot en les coses més nímies, però sóc la única i si em senta malament, em diuen que no cal posar-se així. Si la cosa va al revés, intenten fer-me sentir culpable i em fa ràbia.
I jo he de córrer pels altres, però per mi no córrer ningú, et fots.
I no vull renunciar a somiar, no em dóna la gana, malgrat alguns dies em costa molt.
I hi ha un fet que em supera i no sé com gestionar-ho.

5 comentaris:

Josep Ventura ha dit...

No perdis l'esperança, no perdis il·lusió, però sobretot...

NO DEIXIS DE SOMIAR!!!

Un petó

Josep

Joana ha dit...

Josep Ventura:
Ja ho faig, per això m'emprenyo...
Un petó per tu.

Carles Casanovas ha dit...

Pecat vol dir culpa. La vida no es pot dividir entre la virtut i el pecat. Els que aixís ho pensen tenen el cervell girat. Peca i viu. Si no ho fas, quan siguis vella t'en empadineràs. Jo sé que aniré a l'infern, no per pecador, sinó per burro!

Joana ha dit...

Carles Casanovas:
No, home. Encara ets jove, ho pots esmenar...

pons007 ha dit...

Doncs en aquest cas potser si que ha arribat l'hora de tornar-te, deixar de creure, deixar d'esforçarte, de corre i de somiar.