divendres, 15 de febrer del 2013

Una Novetat...

Probablement, molts o tots dels que us passeu per aquí, penseu que ara si, que ja no tinc remei i estic per tancar i perdre la clau en alguna circumval·lació cerebral defectuosa del malmès i degenerat cervell de la meva mare, d'on mai més es podrà tornar a trobar i es perdi eternament fins el dia del judici final. Aquesta tia ha perdut definitivament la xaveta.
El Capità Enciam, deia: "Els petits canvis, són poderosos" i si últimament una cosa faig, és canviar.
Ja ho sé, ja ho sé, ja divago, però divagar, ja és cosa meva i fer posts llargs també, així, que! 

De dimarts, que he començat a tocar la guitarra, tocar, no vol dir que l'instrument hagi de fer un so agradable, ans al contrari, entre les meves mans, semblo la cançó d'en Serrat, el so, no és gaire agradable. Començo de zero, mai de la vida, he tocat la guitarra i per tant, tot plegat es fa com estrany. La vibració de les cordes, que en mans d'alguns virtuosos, fa estremir i fins i tot esborronar i despertar emocions immenses, en les meves, aquest fi, esdevé dubtós i no sé, si els veïns em senten, de moment, ningú no s'ha queixat, ja veurem, la setmana vinent a la reunió anual si surt el tema, algú queixant-se per un veí, que fa un soroll estrany i indescriptible. No ho diran així a la reunió, però no cal ser més groller en aquest bloc tampoc.

Sóc musical, tant en quant, que no puc viure sense música. Sóc incapaç de concebre, anar en el cotxe i no escoltar música, ser a casa i no tenir música posada. Sovint, no sé que passa al món, per que ni escolto la ràdio, ni veig els telenotícies, ni llegeixo diaris i estic sobrevivint i assabentant-me de gairebé tot el que és important o em pot afectar. Això no vol dir, que estigui al dia de l'últim que passa al panorama musical, no, potser, només d'aquells que desperten en mi més interès.

Fa uns mesos, em van dir, que mai no és massa tard, quan jo havia expressat que era xulo saber tocar la guitarra. I aquí va quedar la cosa. Fins fa uns dies, que passant pel davant d'una botiga d'instruments musicals, vaig veure que tenien un rètol, on posava que es feien classes per infants i adults. En aquell moment, no hi vaig entrar, però si que hi vaig fer cap, passats uns dies. Allà em van donar el telèfon i el correu electrònic d'un noi. Diumenge, estant avorrida a casa, li vaig escriure un correu, em va contestar i dimarts ja estava fent la meva primera classe de guitarra.

Doncs, si tots vosaltres, us heu quedat astorats amb la notícia, imagineu, la família, els amics i altres coneguts, quan he anunciat, ja un fet consumat. M'he apuntat a anar a prendre a tocar la guitarra. Què? La Guitarra? Ah! Això va molt bé pel genoll!

I com que si una altra cosa tinc per costum, és il·lustrar el post, amb fotos de les meves noves adquisicions, que són objecte d'un post. No podia deixar de mostrar-vos la meva nova adquisició, que em fa molta il·lusió.

Això si, tinc problemes "digitals", el tou dels dits, els tinc una mica adolorits, em sembla que pressiono massa, però mentre faig força amb els dits, no serro barres. 




3 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Quina xulada... A més m'agrada que fora de la seva utilització lúdica, serveixi per l'apuntalament de la Torre de Pissa. Itàlia et quedarà eternament agraïda. La UNESCO també.

Joana ha dit...

Carles Casanovas:
Si, el rampell, no em dura i queda en això, en un rampell, com bé dius, tindrà una utilitat...
Uix, que he de practicar...

Anònim ha dit...

La guitarra? n'estàs segura? i començar per un instrument més fàcil com ara la pandereta? xD