dimarts, 23 d’abril del 2013

Ja ho sé que em repeteixo...

Oh! I quina diada més maca i festiva! Au, a cagar tots plegats! I per què no puc dir que no m'agrada el dia de Sant Jordi? No per això sóc menys catalana.
El llibre me'l vaig comprar ja la setmana passada, no em cal que hagi cap dia especial per comprar-me un llibre. I per tots és sabut, que qui em regalava la rosa era el senyor Corte Inglés, per que comprava el llibre, me'n podria regalar un ram, però enguany, no toca. No em tocava rosa, llevat que fes alguna compra d'alguna cosa, i a la benzinera si posaves més de 40 euros et regalaven la rosa. He anat per necessitat, 60 euros, així que m'han donat una rosa, aquesta de la foto.
He rebut quatre roses virtuals i les agraeixo molt, algú ha pensat en mi, potser de qui menys em pensava i això fa més il·lusió encara.




3 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

A mi no m'agrada enviar roses virtuals i a la meva dona no li fa res que les-hi regalin la botiga de la fruita i la del formatge. Cada setmana ens hi desdinarem, i a mí no em sap gens de greu, que trobi uns homes que a canvi de la compra, li jurin un amor tant floral i alimentici. Quan ja tenia les roses, ha vingut el senyor formatger i amb tot l'amor li ha regalat un potet de plàstic ple de nata sensa sucre. Ell sap que la Dolors no hauria de prendre dolç.
És sense sucre, ha dit, i després s'allunyat amb un somriure... ai, ai,ai...

Anònim ha dit...

llavors en què quedem? et fa il·lusió o no Sant Jordi?

Joana ha dit...

Carles Casanovas:
Als qui me la van enviar virtual, els ho agraeixo i molt, no me les esperava. No haguessin pogut estar d'altra forma. són tots prou lluny, com per ser estrany que vinguessin. No em fa res, que el senyor meroil o el senyor corte inglés me la regalin, sóc bona clienta en tots dos casos. Ara una altra rosa amb espines, vermella o no, d'algú que la compra a propòsit hagués estat bé.

Pons:
Reconec que ciutats i pobles aquell dia fan goig, però no, no em fa il·lusió. Llibres, me'n compro tot sovint i quan em ve de gust i roses? doncs, ni me'n compro ni me'n regala ningú. No puc esperar amb il·lusió la rosa, que sé d'antuvi, no hi haurà. Si passés seria sorpresa. Però les virtuals que vaig rebre, em van fer il.lusió...