dijous, 9 de maig de 2013

Fatal!!!

Aquests últims quinze dies han estat molt estranys i intensos. Un garbuix de sensacions, sentiments, fins ara desconeguts per mi. Agradables i alhora també un esdeveniment passat que m'ho ha trasbalsat tot, fins el punt de pensar que ho havia perdut. Havia estat efímer? Un somni?. Casualitats que esdevenen fets desgraciats i que voldries que mai haguessin esdevingut i per primer cop a la meva vida, ja llarga, m'he penedit d'haver fet alguna cosa i també d'aquesta vergonya que de vegades em fa no fer i no dir coses, per por en allò que puguin pensar. No sé on estic, ni si s'ha acabat o no.
No voldria que s'acabés. He estat tan feliç aquests dies!. Sense voler-ho, he fet mal en algú a qui mai no voldria ferir, però ha passat. La meva vida havia canviat i tot era fantàstic i meravellós, malgrat tot el que arrossego. Sóc especialista en cagar-la, fins ara fent-me mal a mi mateixa, però aquest cop el que més greu em sap és haver fet mal en un altre.
No sé gaire que fer, ni com estic. L'enyor i el desencís em poden i a la dispersió natural d'una, ara s'hi afegeix la sobrevinguda. No tinc ganes de res, només d'una cosa, però és precisament la que ploro.
Em sento com la foto, en un carreró gris vaig percebre el color del cel blau i l'esplendor dels colors dels geranis captius en un test que anhelen més terra i més cel, que es marciran i el cel es tornarà gris cendra igual que les parets de les cases.



3 comentaris:

Mireia ha dit...

neena! Veig que fa dies que no parlem

Joana ha dit...

Mireia:

Sí, fa molts dies q no parlem. Han passat moltes coses, però el post ja és obsolet i la cosa s'ha arreglat!!!!:-)

Joana ha dit...

Mireia:

Sí, fa molts dies q no parlem. Han passat moltes coses, però el post ja és obsolet i la cosa s'ha arreglat!!!!:-)