divendres, 28 de febrer de 2014

Una putada!


Els que em coneixeu, sabeu que sóc malparlada de mena i que no esmerço esforços a utilitzar i emprar mots dits i anomenats grollers o paraules lletges. Quan condueixo, és quan tots aquests abruptes surten per la meva boca. Segons la meva tieta, sóc com aquell personatge de dibuixos animats de quan era petita que en pujar al cotxe es transformava. Alguns, quan veieu la foto, pensareu, ostres! un altre cop Joana? i jo he de contestar, doncs, sí. UN CABRÓ, FILL DE LA GRAN PUTA, QUE SA MARE SERÀ UNA SANTA PERÒ ELL JA HO HE DIT. Aquest dimecres, anava circulant per la Ronda de Dalt, al meu poble i un "pajaru" es va saltar el cediu el pas en una entrada i no vaig tenir temps de frenar a temps, li vaig picar a la  cantonada esquerra del darrera del seu cotxe amb la cantonada dreta del davant del meu cotxe, resultat, la meva puceta i jo estem una mica arrugades. La meva frenada forçada em va provocar això i que tot el que duia al seient del copilot sortís disparat al terra del cotxe, CD's, bossa, telèfon, agenda. Fins aquí, seria una topada amb un altre cotxe, amb unes conseqüències que per mi no són afortunades, però que a qualsevol li pot passar, no és acceptable saltar-se un senyal de trànsit, però tots podem cometre errors. El que sí em va deixar bocabadada, va ser que el...com puc anomenar-lo sense que profereixi cap insult? no ho sé, podria dir l'innominable, com fa en Harry Potter per parlar de Voldemort. Doncs, l'innominable, no va parar, va continuar el seu camí, com si res hagués succeït. El meu cotxe és petit, i el seu és gran, però si jo estic així i el meu cotxe està una mica desmanegat, em sembla que deuria notar com li picaven de costat. Vaig tenir prou sang freda o no sé quin mecanisme va saltar dins el meu cap, que em vaig quedar amb la matrícula del cotxe de l'innominable. No vaig parar a la Ronda, eren els volts de les cinc de la tarda i anava carregadeta, vaig sortir a una sortida i vaig trucar a la urbana, entre plors de ràbia i impotència, de com aquell havia marxat i jo que em començava a notar com el cap em feia mal i tot el clatell i fins i tot em notava com marejada. Estava tota sola en aquella rotonda esperant que vingués la urbana i no podia fer altra cosa que plorar desconsoladament, i sóc de poc plorar jo, segons la meva tieta que és una gran ploranera, quan em veu plorar a mi el cor se li encongeix. Finalment, va arribar la urbana, una patrulla i els dels atestats i també l'ambulància, es va omplir la rotonda de llum i color, si hagués sigut de nit, hauria fet bonic tantes llums de colors! Em van estar preguntant, com havia estat, que havia passat, el metge em va prendre la pressió i em va posar aquell aparatet al dit per saber la saturació d'oxigen, saturació al 100% i pressió alta pels nervis. A més de demanar-me la matrícula em van demanar si m'havia fixat en quina marca era, sabia matrícula i color i el tipus de cotxe, la marca d'entrada em feia l'efecte que era una, però llavors no n'estava segura del tot. La urbana em va preguntar si em veia amb ànims de conduir o venia la grua i portaven el cotxe al dipòsit i tenia 10 dies per anar a recollir-lo i com anava a marxar d'allà, els vaig dir que no calia, que ja havia avisat i que em venien a buscar, per alguna cosa han de servir els festejadors! entre altres coses! Quan va arribar, per que d'entrada li vaig dir que no calia que vingués i després li vaig dir que si, que si podia sí que volia que vingués, el festival de llum i color ja havia marxat, arribar fins allà dalt!Vam portar el cotxe al garatge i vam anar a menjar alguna cosa, que jo no havia dinat i tampoc es tractava que anés a casa a que ma mare acabés de matxacar-me en aquell estat.
Tant fa! Ahir dijous, vaig fer el "parte" a la companyia d'assegurances, els hi vaig tornar a explicar tot i que la urbana m'havia dit que els digués que es posessin en contacte amb ells que tenien totes les dades. En el moment de la denúncia amb la urbana, em van dir que ja quasi tenien identificat a l'innominable. Quan vaig haver fet les gestions amb l'assegurança i de la feina trucades, per que el dimecres li vaig enviar un correu al "jefe", vaig anar a urgències, no em trobava gens bé, va ser aleshores quan em van regalar aquest buff tan fashion que he de portar tres dies. El metge que em va atendre a urgències, molt eficient, va trucar ell demanant hora per la setmana vinent a una consulta que és d'accidents de trànsit. Quan vaig sortir d'urgències de la Vall d'Hebron, en un temps récord! 45 minuts, vaig anar a que em fessin la baixa a l'ambulatori, que vaig estar-hi més estona que no pas a urgències!
Avui divendres, al matí, m'han trucat els de la meva assegurança, per preguntar-me com em trobava i m'han dit que l'innominable ja estava localitzat i que ja es posaven en contacte amb la seva companyia, aquí serà "lucha de titanes".

Cap a migdia, m'ha trucat el meu "jefe", que estava llegint el correu d'aquest matí on li explicava que m'havien donat la baixa i que anava amb un buff molt xulo, ha despotricat de l'innominable, en castellà, que sempre queda més dur i després de parlar-me de feina, en acomiadar-se, m'ha dit: Que tenga un buen fin de semana. Si no podré anar a esquiar diumenge! i tret de que em treguin a passejar, poca cosa més puc fer, tampoc puc tocar la guitarra!em pesa el cap.

I ja acabo, que he trigat hores a fer això, entre anar descansant per que em carrego, he estat entretinguda una estona.
Només una sola cosa més, no acostumo mai a anar pel carril de la dreta de la Ronda ni de l'autopista, per això mateix i a partir d'ara, encara menys i us recomano que no ho féu pas tampoc!