dimarts, 3 de juny del 2014

Primavera Sound 2014

Divendres vam anar al Primavera Sound, el feien al Forum, com ja fa anys que es fa allà. El Forum, és aquell lloc, que es va inventar en alcalde del meu poble, en Joan Clos, en el barri potser més marginat i degradat que quedava a la ciutat, van decidir, que just a tocar, farien una cosa "pija", allargarem la Diagonal, farem que sigui igual de "pija" que a l'altra punta, farem arribar també el tramvia, un centre comercial i hotels de luxe. Així doncs, a la banda de mar de la Diagonal, van fer el Forum, ja us ho dic, un descampat, el centre comercial, un centre de congressos i hotels molt cars, però al barri, que queda a l'altra banda de la Diagonal, no hi van fer pràcticament res, obrir quatre carrers que enllacen d'aquella manera una mica matussera amb Sant Andreu i prou. El Forum, queda allà on Cristo va perdre l'espardenya i no va tornar a buscar-la. Vam anar en cotxe, per sort. 

Per si algú no sap que és això del Primavera Sound, diré, que és un megamacrofestival de música que dura quatre dies, i hi ha un munt de gent actuant a l'hora en escenaris diferents, prou allunyats, l'un de l'altre, per no destorbar-se entre si i sí, ho aconsegueixen, per que si una cosa va fer en Clos, va ser que el Forum, fos molt, molt i molt gran i que per anar d'una banda a l'altra hi hagi molta distancia. Ah! i sense cap lloc on poder-se amagar del sol o de la pluja. 

Sabíem qui volíem anar a veure, havien dit que podia ploure, vam agafar roba de recanvi per si de cas, anàvem amb cotxe. Vam arribar cap a quarts de sis. El primer en veure, estava a la llista segons l'hora que arribèssim, va ser en Leon Benavente, és un tiu que fins ara anava amb en Nacho Vegas i que toca els teclats, però quan va sol, també canta, té un disc. Mentre aquest actuava, feia solet i bo, fins i tot calor, podríem dir. Va estar molt bé, em va agradar molt aquest home, no vaig fer vídeo, llàstima, però calia reservar bateria.

I a partir d'aquí, començava l'estrés, per la quantitat de coses a anar a veure. Mentre, anàvem de l'escenari on estava el Benavente al del John Grant, van començar a arribar núvols, molt lletjos, que no s'enfadin els núvols, però per aquests actes no són gaire convenients. Vam arribar i vam poder agafar un bon lloc, sempre i quan no es posi ningú més alt al davant. Amb el John Grant, la pega no va ser les torres que es posessin davant meu, no. La gran pega, va ser que els núvols van descarregar, tempesta, amb llamps i trons i allà, tots aguantant estoicament la pluja que queia. Per que, clar, no havia res, absolutament res on anar a posar-se a cobert i quedaven aquests escenaris a prendre pel cul de qualsevol lloc, que només n'hi ha un, on posar-se a cobert. Pobret noi! i mira que m'agrada com ho fa, tot i aquest posat així que té, és tan "osito"!. Com que quan vam arribar, no semblava pas que hagués de ploure, l'impermeable es va quedar al cotxe, tampoc, hauria fet gaire! Un home, em va aixoplugar amb el seu paraigües, amb el permís del meu festejador, però tot i així, com que feia vent, l'aigua em mullava igual. Vam aguantar força estona, volíem veure'l, però quan faltava una mica, potser un quart d'hora, vam decidir, marxar i anar a posar-nos roba eixuta, anàvem xops, i feia fresca i començàvem a tenir fred. Diluviava, queia una senyora cortina d'aigua, les samarretes i els pantalons i les sabates, estaven com si la rentadora no té centrifugat, els cabells, els duia xops, com si sortís de la piscina, em regalimava aigua per tot arreu. Quan per fí vam arribar al cotxe, en aquestes coses, pots entrar i sortir del recinte, encara plovia. Ens vam canviar dins del cotxe, per sort, portàvem recanvi, de tot, les meves sabates, han trigat dos dies a estar eixutes i portables altre cop, suposo. La roba xopa, dins el cotxe. Ara, sí que em vaig posar l'impermeable, era la màniga llarga que em quedava. Vam esperar que parés de ploure, per sortir del cotxe i tornar al Forum, ara ja amb sol altre cop.

El John Grant.


Així és com va quedar el cel després de la tempesta.



Ens havíem perdut el Refree i el Lee Ranaldo, que eren possibles visibles, o una estona, però no van poder ser. Ara tocava ja el torn al Dr. John, també hi ha cabuda pels "abuelus". Que ningú es pensi que aquests tenen tanta afició i no es volen perdre cap concert i miren, em sembla que era la Joana Serrat, mentre esperen que comenci el Dr. John, NO, NO, NO, estaven fent pipí i no se'ls estrunca la pixera! Amb una gernació al davant i una altra a les esquenes i ells tan panxos, la paret n'era plena!



El Dr. John, ja ho he dit, està gran l'home, ja ho tenen aquestes coses, si has nascut abans, ets més vell que els que han nascut després! Va sortir a l'escenari amb dues crosses, però canta igual! Pentinat amb una cua que sembla una ristra de botifarrons! Va convocar força gent, era ple, a baix i a les grades, aquí vam poder seure, una estona. Per que al Primavera Sound, no pots seure! i encara quedava una estona llarga! 

Després del Dr. John, vam anar a veure una estona a la Sharon Van Etten, m'agrada com canta aquesta noia, tranquil·la, està molt bé. Però calia menjar alguna cosa i anar fins l'altra punta per veure els dos plats forts del dia.


Ja de nit, amb tota la gentada, amb el terra ple de tolls d'aigua i sense veure res, per que al Forum, tampoc hi ha llum que marqui el camí en els descampats. Arribava l'hora dels Pixies, ja tenen una edat aquesta colla també. Potser són els que em van deixar més així, els seus discs són cridòria en estat pur i divendres a la nit, no ho semblaven pas, més aviat semblaven una banda més tranquil·la, anava a dir de bodes, o de fil musical, però tampoc és això. Es veu que les coses els han anat bé, per que el senyor està rodanxó. Porten una tia tocant el baix, que ningú es pensi que és com el Benny Hill que li fotia clatellades al vell baixet. Com ser que era una tia? Difícil de veure l'escenari per mi, vaig quedar envoltada per tot de gent que havia menjat molts petit suís de petits i havien crescut molt, doncs per que les pantalles, serveixen per això, per que la gent baixeta que queda tapada pels alts, que no tenen consideració en plantar-se al teu davant, en futbol, tindrien vermella directa, i en bàsquet també, per que estan ocupant una posició que ja està ocupada d'antuvi per una altra persona, en aquest cas, jo. Ja em disperso, ja torno. Al senyor que els filma i fa que es vegin a les pantalles, li deuria fer gràcia la "pava" aquesta que toca el baix, i les seves sabates, una sabata abotinada negra amb uns arrugats i uns xecs platejats, les ensenyaven tota l'estona per la pantalla, a ella, la cara no se li veia, li tapava una meleneta en plan patge reial i tenia el nas molt gran, a més si em diuen que és el Ringo Star m'ho crec, tal com anava vestida! Els Pixies van fer el seu concert, correcte, em va faltar disbauxa, com als discs.



I finalment, per nosaltres, The National, em van agradar molt. Els seus discs, són més tranquils, però en directe, crida i se li en va la pinça que dona gust. Va ser molt, molt canyero. Al Forum, ja feia molt fred, o nosaltres, el teníem, la resta de gent no ho semblava pas, no es deurien haver mullat com nosaltres i el fred se'ns havia quedat dins. L'escenari molt xulo amb les imatges que anaven passant al darrera. Crida, es tira per terra, baixa al públic i deixa la resta del grup sol tocant a l'escenari, però no perd el glamour, elegant amb un vestit i armilla i tot! Tenen una estètica així com de grup britànic i per qui no els conegui i ja tingui una edat, els compararia amb una música així una mica penji com els R.E.M. 


I com que ja eren les dues i feia un munt d'hores que havíem arribat, estàvem rebentats, morts de fred i son i vam marxar cap a casa a dormir. Quin plaer arribar al cotxe, poder seure i posar la calefacció. Per que poder sortir d'aquell barri, també va tenir la seva cosa, semblava un laberint, carrers en obres i fer giragonses que et tornaven a portar al mateix lloc!