dimecres, 3 de setembre de 2014

Vacances

Les vacances, són aquell període, eminentment estival, en que hom no treballa i que se suposa són pel descans i l'esbarjo del personal. Les meves, són estivals,( le tocan a usted un mes natural, el de agosto, del 1 al 31). El descans i l'esbarjo, ja són figues d'un altre paner.
Les meves vacances, han tingut tres etapes ben diferenciades, la primera quinzena del mes, ni descans ni esbarjo, treballar com una negra o com un xino a casa, arreglant el desori que havia generat el Manolo, el paleta, quan va fer el lavabo, em remeto al post anterior. Doncs, sí, em va costar 15 dies de les meves tan apreciades vacances, tornar a tenir el pis decent i en condicions, de manera que pintar una habitació i el passadís petit i treure tota la pols, que va implicar buidar cada habitació i moure-ho tot, dotze dies de no res!

La resta de dies, diguem que han estat esbarjo, això ja ho tenen les vacances, però descans, poc. I, en que ha consistit aquest esbarjo? Intentaré no allargar-me massa, ja hi ha moltes fotos!


1er.- Dormir en una antiga estació de tren, on ja no passen trens, ni hi ha vies i que el poble queda allà on Cristo va perdre l'espardenya i no hi va tornar, Ah! i en un llit així amb mosquiteres, però si amb el fred que feia no poden haver mosquits, quan vam arribar a les set de la tarda, la temperatura que marcava el cotxe era de 9 graus i jo amb tirants i sandàlies! I també en una antic seminari, ara reconvertit en hotel, on a la recepcionista, la seva mare li feia companyia a la feina, com a una que anava a la facultat que sa mare, l'acompanyava i l'esperava als bancs del passadís tot fent mitja.


2on.- Veure poblets on les carbasses les pesquen i no les cullen. Sta. Eulalie d'Olt.


3er.- Veure esglésies, que més explícits no poden ser, aquesta és l'espardenya de Cristo. Espalion.


Esglésies romàniques, amb senyors que feien frivolitats amb coses tan serioses com la fe i que les feien en valls perdudes i fredes, molt fredes i que a més eren poc considerats amb els turistes del futur, per que queda tot tan atapeït que no hi ha forma de poder fer la foto de tota l'abadia o església sencera, ni amb el gran angular! Conques.



I esglésies i catedrals gòtiques també, o de combinades. Anar amb un historiador ja ho té això. Rodez.


4art.- Dia de mercat, paradetes de fruita i bolets, no és d'estranyar, amb el fred que els fa i com és d'humit! Rodez.


5è.- Aparcament d'excepció per a motos. Rodez.


6è.- Meandres capriciosos en els rius, per que els forasters hagin de baixar i pujar i tornar a baixar i pujar, per poder veure-ho. Bozouls.


I floretes! O es pensava algú que me n'havia oblidat d'elles? NO!


7è.- I poblets encantats que semblen de postal. Estaign. Sí, sí, com aquell que va ser un dia president de la República del país veí del Nord.


I poblets, una mica més urbans, però que tenen un aire molt seu. D'acord que era diumenge i agost, però no hi havia quasi ningú. Aurillac.


8è.- I muntanyes i paisatges mooooolt verds, cimets que no arriben als 2000m i que tenen un clima per nosaltres de muntanya. Massís Central.


9è.- I aquest és el seu Rupit, tots els habitants van allà a dinar el diumenge i passejar pels carrerons. Per ben poc, ens quedem sense dinar. Tant a l'Aveyron, com a Auvèrnia, el turisme és nacional, les matrícules dels cotxes eren del país i no es sentia cap altre idioma que no fos el seu, així, en aquest poblet, en el restaurant on vam dinar, una senyora, d'una altra taula, va venir tota emocionada a demanar-nos si parlàvem en català, que li havia semblat sentir-nos, quan li vam contestar que sí, que érem i som, catalans, tota contenta ens va dir que ella feia 50 anys que havia marxat de Barcelona i que li feia molta il·lusió sentir parlar en català, que arribar poc turisme estranger allà. En un altre poblet, també ens va passar, en aquest cas, la dona que ens va parlar, ens va explicar que el seu pare es va exiliar durant la guerra civil allà i que es va casar amb una francesa, la seva mare, i que a ella li costa molt parlar el català, però que li agrada molt i que sempre que pot, si ve a Barcelona, on té cosins, o si es troba a algú com nosaltres, però és molt poc habitual. Salers.


10è.- És sabut per tothom, que els francesos tenen molta afició i costum d'anar a caminar per la muntanya, ells en diuen faire randonnéés, però això del Puy Mary, ja és massa. Com que el Pas de Peyrol, és tancat de novembre a maig, tots a l'agost a passar-hi, caravanes de cotxes i cotxes aparcats als vorals i part de la carretera i gent amunt i avall, el Pas de Peyrol, es troba a 1589m, i el Puy Mary en té 1783m i tenen neu tot l'hivern i la primavera! I és clar, més floretes, en igualtat d'alçada, el tan nostrat Montseny i que ja és fred, les violetes surten cap al març, no crec que ara en pugui haver-n'hi, no té tancat Sant Marçal tot l'hivern, algun dia d'algun hivern hi pot caure una enfarinadeta i mai he vist tanta gent al Montseny com vaig veure al Puy Mary, i al Montseny hi va gent!



11è.- El paisatge d'Auvèrnia des de Saint Flour, un poble enlairat dalt d'un turó i que és molt fred i on el lavabo de l'habitació era més petit que el de casa meva, que ja és dir, mentre hom fa les seves necessitats fisiològiques, es pot dutxar i rentar les dents tot a l'hora, i no exagero!


12è.- Els volcans d'Auvèrnia, cal pujar al Puy de Dôme, a tocar de Clermont-Ferrand, es puja en un cremallera, la visió de tots aquells volcans en fila i escampats, és com si veiessis tot de pits fent top-less en una platja, serien extraterrestres, és clar! 
I com que els francesos són així, saben com fer per que una estació del cremallera tan moderna com tenen, quedi bé amb les restes d'un temple i amb una llei del 1913.



I si el dia va de volcans, no cal fer tants quilòmetres em direu, vas a la Garrotxa i santes pasqües, però no, per que anar a la Garrotxa, quedava més lluny aleshores. Tocava pujar a le Pariou, un altre volcà, en aquest cal pujar caminant, on també es pot entrar al cràter i es veu el Puy de Dôme.


Baixant de le Pariou, vam trobar un megaramat d'ovelles, que corrien i atemorien als turistes. Sí, corrien, no havia vist mai a les ovelles corre com en aquelles, i com que la seva trajectòria creuava el camí per on era que es pujava i baixava, atemorien el personal i com feien bèeeeee, una amb veu gruixuda de tenor, un altre com si talment es tractés d'un baríton i un altre com si fos un nen petit amb veu de pitu, semblava dir que tenia por d'aquells humans i un altre li contestava, tu travessa, que aquests humans en tenen més que tu, jo la primera, per que no s'aturaven i pensava en com de difícil ha de ser dir-li al "jefe" que una ovella francesa t'ha atropellat a la muntanya.


I com que hi havia tanta gent, no podia ni anar al lavabo, la fageda, no és un bosc que es caracteritzi per tenir un sotabosc espès on poder-se amagar, així, que de baixada, parada obligada a Orcival, on tenen aquesta església tan cuca, enorme i els seus arquitectes, van ser els únics que van pensar en els turistes del futur i l'església es troba en una plaça oberta per poder fer fotos. 


13è.- I que més he fet a França?
Fotos


Degustar els productes típics del terroir, vi, cervesa, formatges (molts), aligot, trufade, canard en totes les seves versions i els tripoux fins i tot! ecs!





14è.- Però, encara no s'havien acabat les vacances i de camí a Ordesa, una paradeta a la conca de Tremp a tirar unes pedres al pantà i controlar el nivell de l'aigua.



15è.- I ja hem arribat a les portes d'Ordesa.


Torla.

I que es pot fer a Ordesa? Excursions, les grades de Soaso i la cola de caballo. I trobar floretes i caquetes dels animalons que hi viuen allà.




I jo, amb això de les selfis, no acabo de sortir-me'n, serà que tinc els braços massa curts!






16è.- I vam anar en bungalow, semblava de fora una cabana de fusta d'aquelles de les pelis i per dintre una sauna finlandesa, pel color de la fusta. També et pots banyar a la piscina quan vas a Ordesa. I veure el partit del Barça, per que hi ha tele al bungalow i el canal plus.


17è..- I més excursions i caminades per la muntanya i que et piquin els bitxos i fer més fotos a floretes i també a les vaques, mai els hi faig fotos pobretes. I trobar-te a unes veïnes del barri amb qui havia anat a l'escola i a l'esbart.









I pensar cada tarda que cauria una bona tempesta, però només pensar-ho.


18è.- I visitar Aínsa, feia molta calor, i pujar al campanar i passejar els carrerons.




 19è.- I ja tornant, parar a Viacamp a veure la torre, això sí que té mèrit! Sota un sol de justícia, el termòmetre marcava 34 graus!




20è.- Altre cop a la conca de Tremp, anem a refrescar-nos a Gerri de la Sal, es pot passar la tarda una mica més fresquet a la vora del riu. I tirar pedres i fer-les saltar!




21è.- I ara sí, que ja és el final, de tornada a Barcelona, com que de Tremp a Barcelona, ve de camí, passem pel jaciment arqueològic de l'Esquerda, que està a Roda de Ter i va i trobo floretes i tot.



22è.- I unes quantes carotes meves.




23è.- I com sonaven les campanes de l'església d'Estaign, ho vaig gravar amb el mòbil. I sóc tan friqui que per poder-ho penjar aquí, ho he penjat a youtube.