dimecres, 18 de novembre del 2015

El secreto de la modelo extraviada. Eduardo Mendoza


M'ha encantat, com tots els del Mendoza. Divertit, amb un punt agredolç, irònic. De les situacions més inversemblants i impossibles va aquest home i en fa un llibre sense punt de comparació i que no pots parar de llegir.

En aquesta ocasió, el seu "investigador", recorda després d'un incident sense més importancia, un cas en que l'acusaven d'assassinat i com ell sense esmerçar recursos que no té, feia mans i mànigues per sortir-ne airós. Com en anteriors aventures, aquest poca pena com diria la meva tieta, investigarà el crim assistit pels més desafortunats de l'escalafó més baix de la ciutat. 
Durant el llibre, es passeja per Barcelona a una velocitat impressionant, ara a peu fent footing, per no tenir targeta de transport públic, ara en autobús, per que el prefereix al metro. Desplaçant-se de Pedralbes al Raval com si res, m'ha fet pensar en les persecucions i desplaçaments de El codi da Vinci del Dan Brown. 
Aquest investigador que no té nom, clar, com n'ha de tenir si és ell qui narra la història! Ens presenta una Barcelona pre i postolímpica, la seva germana exprostituta sense gaire èxit del Raval, ara ha estat reubicada en uns pisos de La Verneda.

Doncs, no m'allargo més i no explicaré més i a llegir-lo que està molt bé. No són les ombres del Grey i tota la pesca, però en qualsevol cas és molt millor que allò, que no vaig poder llegir, 50 pàgines i ho vaig deixar. Aquest, en menys d'una setmana a estonetes i ja ha estat llegit, Oh! Quina llàstima