Irlanda

Feia temps que no feia un viatge així, llarg vull dir. Han estat 10 dies molt xulos, no sé si es pot encabir en la categoria de viatge de vacances d'estiu doncs, ja era al setembre i mig estiu mig tardor, però allà, per clima, tardor total!

Irlanda, és un país molt recomanable, no descobreixo pas la sopa d'all, jo ara! És tot molt verd, humit, plujós, tenen moltes "pedres", la gent és molt amable, els agrada el rugby, la cervesa i el whisky. També s'han filmat algunes pel·lícules clàssiques i de culte.

Així, doncs passo a les meves conclusions irlandeses.

1er.- Menjar i beure.

On menjar i beure? Per què si hi ha una cosa important a Irlanda, és el beure i on es fa aquesta activitat? als pubs o bars. Són vells, a les nostres comarques no en queda cap que tingui la mateixa estètica que quan es va obrir, allà sí, no els han renovat i les portes estan escrostonades i les parets de fusta igual, però això és el que fa que tinguin la seva gràcia, aquí diríem que és un bar tronat de "carajillos" o se'ls hauria rentat la cara i reobert amb una altra tendència i et cobrarien 9 euros per una cervesa per que s'ha tornat un bar de copes. Els pubs, són bars, i són oberts tot el dia, es pot esmorzar tot el dia, es pot dinar i sopar i a la nit com bar de marxa.

Abans de continuar, SALUT!!!! i que millor que amb una Guiness!!!! Al Donahue, el bar on van començar els Dubliners!

Es pot anar a fer un cafè al matí, o l'aperitiu, tant fa! sempre són oberts, amb un munt de tiradors de cervesa de barril.

Ben llampants de façana! A Dublín el barri de Temple bar, ja ho diu tot el nom, té una animació perpètua!

Tenen música en directe i són cases de pisos, cada planta un ambient diferent, sempre música irlandesa

Mentre et prens una cervesa en el pub més antic de Dublín, segons diuen, a la taula del costat, un australià pot estar sopant, envoltats de bitllets d'arreu del món, no en vaig veure cap de les antigues pessetes, tampoc francs o marcs.

Als pubs de Dublín costa trobar lloc per seure, sigui l'hora que sigui!!!!

Es pot parlar per telèfon, però hi ha un lloc per fer-ho, que endreçats!

Es pot beure cervesa o whisky, però aquest segon és molt més car i només t'embruten el got, tothom beu cervesa, molta cervesa!

I no només és a Dublín on hi ha aquesta afició a la cervesa i els pubs són monuments nacionals, no. En un poble com Sligo, hi ha un dels pubs més antics on conserven el mostrador original des que van obrir l'establiment amb tots els seus calaixets.

I on tradició es barreja amb la tecnologia, si hi ha rugby, doncs es posa una tele i tota la clientela a veure el mundial de rubgy, qui pot voler jugar a futbol podent jugar a rugby, això sí que és un esport de mascles! El futbol? un joc de mitges de nenes, ja us ho dic i ja no parlem del tennis o l'esquí, que són individuals i no hi ha cap mena de contacte físic i si qui juga és Nova Zelanda! l'espectacle és garantit amb el ball tribal que fan abans de començar!

I la quantitat de tiradors continua sent espectacular fora de la capital!!!

I el menjar? És el més justet, no per quantitat, però sí per varietat. Les amanides, no les coneixen! Tot el que sigui verdura, és quasi inexistent, un dia em vaig posar contenta per que em van dir que l'acompanyament era amanida, i quina decepció! Era mínima la quantitat d'amanida, això sí, patates fregides, a dojo!

Un sopar especial el dia del meu aniversari, bé s'ho val per celebrar el mig segle d'existència, no entraré si bona o no, però aguantar 50 anys, ja en són uns quants!!!

Cerveses buides!

Cerveses plenes!!

Pubs, que estan en antics palauets, com The Quai, a Galway, gent sopant, gent esperant taula i gent prenent cerveses, tot amanit amb música en directe.

Però també hi ha llocs per menjar que no són pubs, tot i que llavors són una mica estranys, pots estar menjant una lasanya i a la taula del costat, es prenen un te amb un pastís de ruibarbre, un lloc que semblava tret dels contes de la Beatrix Potter.

I si he parlat de cervesa, ara li toca el torn al whisky, qui diu que és millor l'escocès? simplement són diferents i a mi el Bushmills, m'agrada molt i aquests sí que són com aquell que va dir allò de Barcelona, una ciutat que porta el nom de l'equip de futbol! Les destil·leries són enormes i els edificis per fora són foscos, no en sé el motiu, però és així, en vam veure dues, Bushmills, a Bushmills, a Irlanda del Nord i Kilbeggan, així com caves i bodegues n'he vist un munt i no em motiva anar a veure pas cap cava o bodega, ja ho he vist moltes vegades, una destil·leria no hi havia estat mai i em feia gràcia i la de Bushmills, que en sóc usuària, més encara!

I Kilbeggan, més modesta, però també bona, i reoberta de fa pocs anys altre cop després d'haver hagut de tancar.

Per si de cas algú no ho sabia!!!!

I si tenen tanta producció de destil·lats, doncs botigues dels productes, impressionants!!!

2on.- Ciutats i pobles.

Simplificant molt, podria dir, que és Dublín i la resta. Dublín, tot i ser la capital, és una ciutat, no massa gran. A Dublín, hi ha pubs, que ja ho he dit i obres. També tenen algun museu, petit, per no cansar, però que per això mateix són macos de veure, sobretot en el que hi ha els homes de la "cienaga", aiguamoll, però la paraula castellana fa com por, aiguamoll, és més clar, més lluminós.

Catedral de St. Patrick.

L'esfera dins l'esfera, a un pati de la univertsitat, el Trinity College, o col·legi de la Trini.

Per ells el "choped" és una botiga de menjar ecològic i sa i natural, el que són les coses!

El barri del Temple bar, on tot són bars, no clubs i discoteques, això en teniem una a sota de l'hotel!

Capvespre a Dublín, entre cervesa i cervesa, les botigues i els museus ja han tancat en aquella hora!

Ara, passo a la resta, la meva resta, ha sigut el nord i l'oest. Els pobles, com a nucli urbà, són molt petits i de vegades quasi inexistent, si són més grans com Sligo, que ara ningú es pensi que és Sabadell o Terrassa, noooo, com a molt podria arribar a ser com Tremp o Berga! Són molt extensos en superfície, les cases, que són unifamiliars, no viuen en blocs com els mediterranis, ocupen tot el territori, és difícil no veure cases, que de vegades penses, que cony fot una casa aquí en mig d'una carretera, si està en el no res, qualsevol cosa habitada o servei li queda a la quinta forca!!!

Tots tenen una botiga de caritat, que sempre les vaig veure tancades, però deuen obrir alguna vegada per que tenen coses i no es veuen abandonades.

Les cases tenen les façanes pintades de colors vius, que a gust que em trobo en un lloc així, amb tantes coloraines!

Sligo.

Carrick-on-Shanon

Cliffden

Galway, ja és una mica més gran, però tampoc arriba a ser com Sabadell o Terrassa.

Tot és molt bonic, a qualsevol lloc tenen floretes, però clar, no té massa mèrit, amb la quantitat d'aigua i humitat, no els cal tenir gaire cura.

3er.- Paisatges.

Una altra cosa que no li falten a la Irlanda, són paisatges o vistes com diu el meu nebot l'Oriol davant d'un paisatge que li agrada. Això sí, en general seran paisatges humits, plujosos i amb poc sol.

Ben Buren. Grange

Grianán Ailigh.

Dunree. Península de Inishowen.

Carreteres anti mareig

Mamore Gap, on pots trobar unes "xonis" irlandeses, que surten del no res d'uns cotxes que paren al mig de la carretera, embotides dins d'uns pantalons tres talles més petites que els tocaria portar, cridant, es fan unes fotos al costat d'una capelleta amb una verge i marxen igual que han arribat, deixant-nos a nosaltres i la pobra ovella amb la boca oberta i sense saber que dir...

Malin Head.

Després de la pluja pot sortir el sol i l'arc de Sant Martí.

Un camp de golf! al costat del mar!!! a Irlanda del Nord, capital Belfast...

Una incursió a Irlanda del Nord per veure The Giant's causeway, surt el sol i llavors entens per que al mínim raig de sol, es posen les ulleres de sol per conduir, la carretera molla, et cega i va pitjor de conduir que si esquiessis sense ulleres!!!!

The Giant's causeway

Carrick-on-rede. Irlanda del Nord. El meu vertígen, no em va deixar passar el pont de corda, que es movia com una mala cosa!!!

Buncrana.

Glengesh Pass. Núvols, sol, fresqueta, fred, vent, tot en un moment, carreteres rectes que pugen per muntanyes, no gaire altes, també cal dir-ho, però poques voltes, tot dret!!!

Glencolmcille, no hi ha poble, una vall, que acaba al mar, tota plena de cases, però sense un nucli urbà i ni un pub per poder dinar, quina agonia!!! aix! que avui no dinem!!!!

Torbera!!!!! Que sense això no tindrien whisky!!!

No és un país, és una torbera que s'ha aïllat!!

Slive League

Donegal.

Ben Buren. Sligo

La platja on la "Armada Invencible" va deixar de ser invencible. En el poble on vam fer nit celebraven la diada de l'enfonsament de la flota i que la gent de la contrada va anar a ajudar, quin ensurt ens va agafar quan buscant la casa on havíem d'anar en entrar al poble, vam trobar tot de banderes espanyoles penjades dels fanals!!!

Glencar.

Cong. Comtat de Mayo. Molt cinematogràfic, però això es mereix un apartat propi.

Leenane.

Sky Road. Clifden.

Regió de Connemara, si tot té nom de whisky, i torberes per tot arreu!!!

Slane.

Newgrange.

4art.- Reminiscències fílmiques.

A Irlanda, com a molts altres llocs, s'han filmat moltes pel·lícules, però hi ha alguns llocs que no s'han mantingut tal qual o no han estat cintes de culte o esdevinguts clàssics. A Irlanda han coincidit els dos fenomens.

Cong, és el Innisfree de L'Home tranquil, de John Ford. Un bar que es deia així i que a la peli, surt amb el mateix nom i així s'ha quedat, Pat Cohan. I tot el poble, no ha patit gaire transformació des de llavors. El poble de Cong està en un lloc privilegiat, no és d'estranyar que als senyors americans els agradés el lloc, com a tontos!!! Si hom para atenció, es pot veure que aquesta mena de placeta, no ha patit cap canvi, llevat de l'asfaltat.

I si bé, hi ha moltes referències al clàssic cinematogràfic, com és l'estàtua aquesta, o el bed & breakfast on vam fer nit, que tenia el nom del "borratxet" una mica rondinaire que mena al Wayne a munt i a vall per tot el comtat i que les habitacions tenien nom dels personatges de la peli, segons ens va explicar, quan van rodar la peli, tots els del poble, van fer d'extres i el seu avi també i surt a la baralla parlant amb el borratxet.

El poble i el voltants, paguen la pena de ser visitats per se, és l'aiguabarreig de dos rius i està entre dos llacs, uns boscos de faigs impressionants, una mica perdedors, per això, es mereixen ser passejats i visitats, encara que no es sigui cinèfil o no agradi aquesta peli.

No, no hi eren aquests buscant brega! Quina por, trobar-los, em sembla que ja són tots morts!!!

No, està igual potser, però sí manté la mateixa estructura i ara és més restaurant que no pas pub, però ja sabem que allà els pubs són com restaurants i celebrar el meu aniversari en un lloc tan pel·liculero com aquest!!! bé que s'ho val. Sentir-se una mica com en una peli antiga i si la protagonista era la Maureen O'Hara encara més, que de bleda en tenia poc! Ja sé que no sóc pelroja!

Un altre punt, és el pont de la peli, el de l'hotel, tenia una copia al costat de la pista de tenis, però aquest de la foto és l'autèntic, es veu de la carretera passant i no ens hi vam poder estar de fer una aturada al pont, hi deu anar gent, friquis com nosaltres, però no és una atracció turística ni molt menys. I com em podia d'estar de fer unes fotos?

Uix! S'ha colat! Però aquest no era el meu company de viatge!!! Tot i que també en te una així, amb posat interessant com en Wayne!!!

Vés a saber de quan és el pont! Però a mi també em fa gràcia tenir la foto!!! I si a Pisa vaig repetir una foto que m'havia fet feia 26 anys, aquí em faig la mateixa que el "Juanitu"

Un altre poble de pel·lícula, és Leenane, el poble de El Prado, aquesta la considerem de culte, encara no és un clàssic, el poble, és això, aquestes cases i quatre més a l'altre costat del bar, que estan a la carretera, al davant, una platja que és el final d'un fiord, fiord i no ria, pel seu orígen glacial, però que en aspecte, un fiord i una ria són el mateix, de fet, he buscat i els geògrafs diuen ria a tot, suposo que els nòrdics, deuen dir fiords, per allò de fer país, però els irlandesos, no sé pas quin mot empren.

I... clar, com no podia ser d'una altra forma, el bar. Si tots els pobles del món, tenen una cosa en comú, és que per ser considerats pobles, han de tenir un bar, on poder anar a fer la cervesa, el "carajillo", la barreja, jugar al domino o a la botifarra o al que sigui, però on es reuneixin els homes del poble des de que l'home és home!

5è.- "Pedres"

A Irlanda, hi ha molt de tot, menys gent, que només són 4 milions. Així, doncs, de "pedres", hi ha per donar i per vendre. Es poden diferenciar, entre antigues i molt antigues, més antigues que l'anar a peu. Les antigues, són totes les restes medievals, castells i abadies, que els anglesos, van saber enderrocar-les i no deixar una de sola en condicions, quan van envair Irlanda, els van enderrocar les coses, però no els van poder sotmetre del tot!!!! 

I les molt antigues, jaciments neolítics, túmuls, que no són res més que tombes o cementiris molt antics, però molt antics, com de fa uns 5000 anys, que ja són anys, però aquells avantpassats nostres, ja enterraven els seus morts, així que això de no deixar els morts allà on palmen, no és pas un costum nostre ni cap novetat de la nostra cultura de tenir les coses endreçades i que els morts no siguin una nosa i facin pudor, com la paperera de reciclatge de l'ordinador, només que llavors no els preguntaven deu vegades si estaven segurs de que ho volies eliminar.

Cardonnagh Cross. Una creu, a la península de Inishowen, que ens va costar molt de trobar!!!!

Grianán Ailigh. És com...un circ, datat cap els segle VI, se suposa que tenia funcions defensives, però no està clar per que servia, vés a saber, potser anaven allà dalt a fer festes rave per no molestar als veïns!

L'abadia de Sligo.

Carrowmore. I per fi, he entès com era això dels dolmens, per que sempre, des de petita, a l'escola, m'havien explicat que els dolmens i tots aquests túmuls eren llocs on es feien cerimònies funeràries i s'hi portaven morts. No ho entenia, però per aquella cosa de que no et fotessin una bronca, jo repetia el que havia estudiat i em servia per aprovar l'examen i ja estava. Què no entenia?, doncs, que eren quatre pedres posades amb un equilibri més que dubtós i que no sabia que feien amb els morts, els deixaven així, a l'intempèrie? Ho trobava poc respectuós cap el mort i que si s'havien pres tantes molèsties de portar-lo fins allà, no era tampoc gaire higiènic, bestioles que els podien menjar, el difunt es podria i implicava malalties, quin mal gust, si havia un altre difunt i el primer encara no s'havia descompost, faria pudor i és lleig. Doncs, ja ho he entès, ningú, no m'ho havia explicat, val a dir, que aquestes pedrotes, amb el difunt o difunts dins i les seves pertinences, eren sepultats i colgats de terra, fins a fer una muntanyeta. Ara sí que ho veig clar!!!! Cada família tenia el seu ninxo, com toca i el més ric o fort, per l'època, segur que era el més fort, tenia un panteó més gran i formós que la resta!!!!

Abadia de Cong, veieu com tenen coses a part d'haver sigut l'escenari de l'Home tranquil!

Un castell que no recordo el nom, per que no surt a les guies i estava tancat, i no donaven fulletó, però que era impressionant i a la seva època d'esplendor segur que va ser important!!!

Hill of Slane.

Clonmacnoise. On es multipliquen les creus i les tombes i en mig de les esglésies hi ha tombes. Totes les creus, són iguals, m'explico, tenen els mateixos gravats, el que més gràcia em va fer, és el central, la crucifixió, sembla que li facin pessigolles, hahaha, pot ser molt divertida una crucifixió, i sinó, a la vida de Bryan em remeto!

Aquestes torres rodones, amb portes a mitja torre i sense cap entrada a la base, molt pràctiques!

Aquestes tombes, que es disposaven així, per si la família venia a retre visita i feia bo, poguessin seure i si venien de lluny, com segur era el cas, poguessin disposar d'una taula i un banc per fer un picnic improvisat.

Làpides de tombes disposades com si fossin un tribunal examinant a la solitària que hi ha al davant.

Knowth. Al complex de Newgrange.

Newgrange.

Monasterboice. Més pedres, creus i esglésies mig enderrocades.

Old Mellifont abbey.

Kells.

6è.- Una mica de tot el que no es pot classificar i fer un apartat sol per ell o que són importants per mi, però no tant per la resta de mortals.

Així, que amb aquest títol, ja podeu anar imaginant el que aquí pot anar a parar.

a.- Fucus vesiculosus

Les algues brunes, que cobreixen les platges quan baixa la marea, sempre queda alguna cosa en el subconscient de quan era estudiant.

b.- Sphagnum

m. [BOI] Molsa del gènere Sphagnum, que viu en torberes i aiguamolls i en indrets molt humits i amb aigües àcides, on forma masses esponjoses de creixement apical indefinit, que originen la torba. La definició que surt al diccionari. Sense aquesta molsa, que és molt rara al nostre país, no s'entén Irlanda, ni el whisky.

c.- Animals

Pagellida colonitzada per percebes.

Vaques, a franges, o vaques bandera.

Vaca comuna, que recorda a una disfressa de vaca a les pel·lícules, la nostrada vaca bruna dels Pirineus, és més seriosa que això!

Ovelles, corders o xais, en qualsevol cas, són porucs i fugissers, a favor seu, dir, que plovia i que deurien pensar si els bens tinguessin aquesta capacitat, que fot aquesta tia, que no és pèl-roja, baixeta, que parla una llengua rara, fent fotos amb el que està plovent!!! Moltes tenen la cara negra, com la Moreneta. Si el poble irlandès té moltes similituds amb el català!!!

Un bernat pescaire, aixecant el vol en mig de Cong, com havia de restar parat amb la cridòria que tenien un grup que anaven a visitar la piscifactoria de salmons allà al costat!!!

d.- Animalades

Amb un senyal ens estalviem diners, que no està la cosa per anar fent senyals per cada cas concret. Que fa pendent la carretera?, doncs, ja està, un pla inclinat, molt inclinat i ja ho tenim, que hi ha revolts? doncs una fletxa amb un revolt, ja t'ho trobaràs, quants? no ho sé! ara em posaré a comptar quants revolts hi ha. I tot en el mateix pal, així, no hi ha excuses que no has vist el senyal!

Església de Sant Nicolàs a Galway. I si la fe va de baixa i hi ha pocs batejos, doncs a la pica baptismal li donem un altre ús que no hem de desaprofitar res i comprar un test per fer bonic no porta enlloc.

El cementiri de Buncrana, vista des de l'habitació de l'hotel.

Floretes

Erica tetralix, la floreta dels aiguamolls i per tant de les torberes, quan ja l'esfagne no es troba sota.

Liquens ben rodonets, com si fossin una diana, hi havia multitud d'aquesta Xanthoria, en una mateixa làpida, sembla Xanthoria parietina, però no n'estic segura i potser em faria gràcia que fos l'elegans per allò de que aquí no en tenim, però segurament serà parietina, la navalla d'Ockam sempre te raó.

Feia fred i plovia, és el clima de l'illa, sobretot al nord, que hi farem!!!

Desenfocada de tanta pluja i vent i fred, coi que no era ni la Mercè i ja anava amb polar i paravent!!!!

Que no vaig parar de fer fotos!!! Si cal, paro el cotxe per fer fotos!!!

I per fer fotos, em mullo els peus en la platja i si porto vestidet, no hi ha problema, una foto, és una foto i no te preu!!!

I això ja s'acaba, amb el Ben Buren al fons, quina llàstima!!!!

Fins la propera!!!!!