diumenge, 10 de gener del 2016

Les llengües estrangeres a la secundària

Com les anteriors entrades, sé que aquesta no serà gaire popular, tinc coneguts que es dediquen en aquest àmbit.

Si l'ensenyament sempre ha estat un tema fomut a l'hora de parlar amb altres, ara encara més que mai si parlem de les llengües estrangeres, ja és per fer-se l'harakiri. Per què faig ara una entrada així?

El nostre sistema d'ensenyament, ha estat i continua estant, patètic. Quan jo anava a l'escola, la cosa es reduia a escoltar i callar i si no ho he entès ja m'ho miraré a casa i m'ho estudiaré a casa i preguntaré a qui sigui que pugui explicar-m'ho i si la cosa continua així els demanaré als papes que em paguin un profe particular a casa, però mai de la vida ho preguntaré a classe a la profe, abans un zero, que no pas em deixin en ridícul davant de totes les nenes de la classe. Les coses han canviat, per sort, si més no, en aquest aspecte. Els nens i joves, poden preguntar si no entenen alguna cosa, poden parlar amb els seus professors. Però, els continguts, coneixements i metodologia, em fa l'efecte que dista molt d'arribar als que nosaltres vam arribar i el sistema educatiu era de pena. Ara diuen que no cal que s'aprenguin les coses de memòria, tenen un munt de sistemes per poder obtenir informació i coneixements. Però per l'experiència que tinc, em perdonaran, no em sembla que els resultats siguin ni molt menys acceptables.
Que ningú es pensi que jo he estat sempre una alumna model i una nena perfecta que tot ho aprovava i responsable i que sempre feia els deures i estudiava molt. No! Ans el contrari, sempre tenia temps per tot, abans que posar-me a estudiar, m'agrada llegir de sempre, però un cop, vaig llegir-me un llibre, la nit abans de l'examen, no vaig dormir per poder llegir el llibre que entrava a l'examen i estudiar el que tocava i el llibre no era pas de fàcil assimilació. Un cop aclarit que mai he estat una set ciències i una saberuda...
Passem a la que sempre ha sigut l'assignatura pendent, LA LLENGUA ESTRANGERA, tant fa quina sigui la llengua estrangera que s'estudii a l'escola, llevat de les escoles "estrangeres" on sí que tenen nivell per poder-se fer entendre com si fos la seva llengua materna, la resta de centres, la llengua estrangera que s'imparteix a tots els centes és per posar-se a plorar. El nivell amb que sortíem nosaltres i amb el que acaben els alumnes ara, continua sent de pena, per no dir res més fort i ofensiu. Com que tinc una edat considerable, jo a l'escola vaig estudiar francès, quan vaig acabar l'EGB, vaig canviar d'escola i em van fotre una clatellada amb el francès, tampoc és que fos per tirar coets, però si més alt, llavors la llengua estrangera era una de les considerades maria, al nivell de la gimnàstica, la música i la pretecnologia. Com que em van susprendre el francès, mon pare, es va emprenyar molt i em va fer anar a l'Institut Francès a fer reforç. Amb el temps, em vaig acabar treient el diploma de llengua francesa i a estimar aquesta llengua. No sóc una set ciències, però tampoc una ignorant rematada. Si jo puc, la immensa majoria també!
Així doncs, actualment, el nivell que tenen els nostres estudiants continua sent el mateix que nosaltres teníem, si no es fa que els estudiants, com llavors, vagin a estudiar a un centre la llengua que toqui, com si fos una extraescolar més. Les coses no han canviat. El que sí ha canviat és la creença, abans sabia tothom que no havia nivell i ara es pensen que en saben molt, tant els profes, institucions i alumnat. Que dolentes són la ignorància, el desconeixement i el creure's més saberuts que ningú. Amb mi a classe, havia 39 salvatgines més, ara a classe com a molt en són 30 "angelets". Els pares es queixen, els educadors també i per descomptat, els "angelets" també, peró els estudiants, ja és el que han de fer.
Des que jo era estudiant han passat molts anys i molts plans d'estudi i reformes i contrareformes i a quina pitjor. Nosaltres teníem llibre per tot, ara la moda és en molts casos no tenir llibre per res i treballar per projectes, que bonic!
Que bonic, és sentir que et diguin quan li estàs fent la feina a una criatura, que ni molt menys és considerada pels seus professors un mal estudiant, ans al contrari, és dels millors del seu curs, que no se sap la conjugació del present d'indicatiu dels auxiliars en francès, que no sap com es conjuguen els verbs, que no sap que és un verb reflexiu, que a ells els ensenyen a parlar, no a escriure! Doncs! "Apaga y vámonos", si sabessin parlar! Peró tampoc i com no fan servir llibres! El diccionari i el bescherelle, són temes prohibits i innominables. Si no els ensenyen a escriure, llavors, per que els posen de deures una redacció? I els que no tenen algú a casa que els "ajudi", com fan els deures?
La culpa, per que aquí sí que hi ha culpables, no és dels "angelets", ells en són víctimes, no diré que és el sistema, no m'agrada la paraula sistema, és no culpar a ningú, el culpable és cada mestre o professor, no vull sentir a parlar de retallades i de paperassa que han de fer, aquestes excuses no em valen, no ve de fa quatre dies això de no saber parlar una llengua estrangera.
I n'hi ha molts altres aspectes que podria anar enumerant, però ja serà una altra entrada, per que no són estrictament llengua estrangera.