dimecres, 30 de desembre del 2015

Dins el cor del mar. Nathaniel Philbrick


Començaré dient que la propaganda que li fan tots, és una mica enganyosa i li fa mal al llibre. No és una novel·la com Moby Dick de Herman Melville, amb qui tothom sembla que la vol comparar. Dins el cor del mar, és un llibre, no sabria dir en quina categoria es podria encabir, però no com a novel·la d'aventures i acció. 
En Nathaniel Philbrick, ens explica el naufragi del balener Essex, a partir dels diaris que alguns dels seus oficials i tripulants van escriure durant el naufragi, també de les notícies que van sortir a la premsa de l'època i dels escrits on els seus rescatadors van deixar constància del fet. Ens exposa de forma cronològica com van anar succeint els esdeveniments. D'entrada, explica la illa d'on surt el Essex, Nanthucket, el port balener més important a l'època, també les relacions que havia entre els membres de la tripulació i com s'embarcaven els homes en un vaixell per anar a la pesca o caça dels cetacis. No fa en cap cas una novel·la, la seva narració, està feta amb fragments dels diaris dels tripulants i amb les experiències que aquests van relatar després del rescat.

El balener Essex, va salpar del port, a la recerca de balenes, navegant per oceans i desafiant corrents i vents. Fins i tot, abans de trobar-se amb el catxalot que els faria naufragar, la seva travessia no va ser gens plàcida, però això deuria passar en totes les travessies de l'època, només que si al final la cacera havia estat bona i arribaven a port sans i estalvis, no era res per explicar al públic. Es troben amb un catxalot, que diuen els va atacar i va fer naufragar el vaixell. La tripulació, s'encabeix com pot en els tres bots i salven el menjar i l'aigua dolça que poden i a partir d'aquí, és on comença la seva aventura per l'oceà Pacífic. Durant 93 dies, les van passar magres i molts no van sobreviure i els que van sobreviure, van haver d'arribar a límits insospitats i quan els van trobar, es trobaven en un estat físic més que lamentable d'inanició i deshidratació. És colpidor, poder llegir els fragments del diari de l'oficial que portava el diari de bitàcola, que Philbrick, posa en el llibre, de com era la vida a bord dels bots, i del desencís que van patir sovint. Com malgrat estar "perduts en la immensa mar blava" i amb pocs estris de navegació van ser capaços de poder aproximar-se amb una precisió esfereïdora a la costa que era el seu objectiu.

A mi m'ha agradat, com aquella gent s'aventuraven d'aquella manera i com s'enfrontaven a unes bèsties com són les balenes, naufragi a banda. Només, hi ha una opinió de l'autor que no em convenç, compara el naufragi de l'Essex amb l'expedició de Sir Ernest Shackleton a l'Antàrdida en la qual el seu vaixell, l'Endurence, va quedar atrapat al gel i al final es va enfonsar, en aquest cas la tripulació van sobreviure quasi dos anys al continent Antàrtic, si bé el capità de l'Endurence, era un líder nat, no passava el mateix amb el capità de l'Essex, que era una mica un poca pena. L'objectiu dels dos vaixells era totalment diferent, un l'Essex, era un vaixell de feina comercial, per guanyar diners i l'Endurence, era totalment el contrari, un vaixell aventurer-oceanogràfic, i així les seves tripulacions també. L'Essex, eren homes durs de mar, que anaven a treballar per guanyar diners, mentre que l'Endurence, tret de pocs mariners, la resta estava formada per científics, que aprofitaven l'aventura de Shackleton per fer les seves investigacions. Si bé, l'incertesa de sobreviure i tornar a casa, era la mateixa, uns no van sobreviure tots i els altres sí i no van passar gana.

Ara, n'han fet una versió cinematogràfica, no té gaire bones crítiques, ni de crítics, ni de públic. De forma independent de com sigui la pel·lícula, per les crítiques que he llegit, tothom comet un error, comparar-la amb Moby Dick. NO ÉS MOBY DICK!!!!! i em sembla que quasi ningú no s'ha llegit el llibre de Philbrick. El llibre de Melville, és un i aquest és un altre, totalment diferent. Melville, es va basar en els fets que explica Philbrick per escriure Moby Dick i Philbrick, ens explica com va anar el naufragi de l'Essex, amb un vaixell de veritat i persones de veritat. Moby Dick, és ficció, molt bona, quan la vaig llegir també em va agradar molt, però és ficció i si Melville va tenir traça en escriure i fer-la rodona, queda una novel·la molt romàntica i tancada, amb personatges definits i que poden ser molt forts, però la gent real, no som així, com els protagonistes de novel·les i pel·lícules.