dimecres, 11 de gener del 2017

LOS AMIGOS DE LO AJENO

Han passat molts dies i moltes coses desde la meva última entrada, el títol de la qual era, Adeu al meu estimat objectiu 18-55. Aquesta d'avui, es podria dir també Adeu al meu estimat objectiu 18-55 i moltes altres coses. Sóc frívola, banal i superficial i ara també es podria dir que materialista, per que al cap i a la fi no deixen de ser coses, però collons!, eren les meves coses!
El cap de setmana just abans de nadal, els amics d'allò que els hi és aliè, van entrar a casa meva i van remenar i passejar-se per casa meva com els hi va venir de gust i és clar, també van poder triar i remenar entre totes les meves coses i prendre aquelles que més els va agradar i els va sortir dels pebrots de robar-me. L'ordinador, les càmeres de fotos i tots, quan dic tots, són tots els accessoris i gadgets, inclós el nou objectiu que el meu festejador em va regalar pel meu aniversari, un 18-200, ha durat menys que cap altra cosa que hagi pogut tenir mai, unes cremes per la cara que encara estaven amb el paper de cel.lofan, colònies començades i totes les meves joies d'or, les de la meva mare i les de la meva àvia. Ni jo, ni la meva mare, ni la meva àvia erem de moltes joies i per descomptat de grans joies, però, totes les joietes de tota una vida, incloses les agulles de bateig meva i dels meus germans, passant per les arracades i demés de la comunió i un número de cosetes que amb els anys et vas comprant i et van regalant, doncs fa el seu què.
La cara que et queda quan arribes a casa i t'ho trobes tot remenat i regirat i tot per terra, no és la teva cara, és la d'una altra persona, per que la imatge que et torna el mirall no la reconeixes com a pròpia, és una altra, per que a mi no em pot passar això, sóc pobre, no tinc diners, no tinc joies, ni obres d'art cobejades, però sí, vas mirant per casa i sí, t'ha passat a tu, uns cabrons, fills de puta, han entrat a casa teva i s'han emportat tot el que han volgut i més. Per que a banda del que és material, aquests mamons, han profanat el teu santuari, el lloc on hom es troba sa i estalvi i a recer del món exterior. Encara ara, de vegades, penso que ha estat un malson i que em despertaré, però no, aquest malson és massa llarg i jo continuo sense tenir les meves coses.
I amb la policia i les asseguradores la cosa es fa llarga, i més amb els nadals pel mig. Durant tres dies, no vaig poder dormir a casa meva i passat aquests dies, avui encara, deixo un llum obert tota la nit, els primers dies, deixava la ràdio encesa al costat de la porta. Per si no fos prou enrenou el que et deixen els lladres, els csi, al més pur estil del CSI Las Vegas, et deixen tot brut d'un polsim que costa de netejar. I amb els senyors de l'assegurança, has de justificar tot el que tens, factures i fotos on puguin sortir tots els objectes que t'han manllevat, quan contractes la pòlissa no t'ho diuen i et diuen que no es pot posar tot el que hi ha per que llavors seria inassumible per ningú el cost del rebut, però ara demanen que justifiquis tot el que dius i et fan sentir culpable. Culpable per que no has guardat una factura de fa 8 anys, no recordes quan et vas comprar alguna cosa o et vas comprar massa coses en un mateix període de temps, per que tu mateix veus que el teu discurs és de vegades inconnex i estàs encara en estat de xoc, però ells continuen preguntant i et diuen que recopilis fotos i els hi facis arribar per correu electrònic, si no tinc ordinador ara!!!! Toca demanar un ordinador a algú. Quan abans els ho enviis millor, i ara toca esperar amb cara de gilipolles que és el que voldran pagar de tot.

2 comentaris:

Mireia ha dit...

Joana, és una p.. i no hi ha més noms i que els que suposa que t'haurien d'ajudar t'ho compliquin, també fot!
Ànims

Anònim ha dit...

Quina putada més gran! Són “només” coses materials, però formen la teva vida. Tremolo només de pensar que en pugui passar.