dimecres, 30 de novembre del 2016

ATUR

Si està a l'atur té una cosa, és que tens més temps que mai podràs tenir per pensar en tot i també sovint per sentir-te a dir moltes coses i que en altres circumstàncies, molt probablement ni els hi faries cap cas. Tens temps, però no tens diners i el compte corrent no va ni de bon tros gaire content. I el temps passa i veus l'espasa de Damocles cada cop més a prop, que qualsevol dia, la prestació de l'atur s'esgotarà i el compte corrent encara les ballarà més magres.

Sé que molta gent amb els seus comentaris, només em volen donar ànims, aquests són benvinguts, no serveixen de gaire en un sentit estrictament pràctic, per que no obtinc el que vull, que és feina, però són d'agrair. D'altres, són una mica més emprenyadors, són els que s'han fet a si mateixos i ningú no els ha donat res, com si a mi m'haguessin donat mai res! Fes cursos, reinventat i reorientat, això sovint ho diuen aquells que mai s'han format abans i ara els dona la vena de fer coses i ja comencen a tocar-me els nassos i posar-me de mal humor.
Després ja apareixen aquells pels qui sóc una llepafils i no trobo per que no em dona la gana i dintre d'aquest grup, hi ha un subgrup, que és el pitjor, i són les mames amb una feineta de mitja jornada i amb un marit que les manté. Sí, que les manté, per que si no tinguessin un marit, amb el seu sou, no podrien portar la vida que porten. Aquest col·lectiu, es creuen que són les reines del mambo i van donant explicacions i lliçons de com gestionar-se i dient a altres que hi ha llocs que busquen gent i que hi ha feina. I que mai no han intentat ni passat pel cap de millorar professionalment. No demano que la ballin tan magre com jo la ballo de fa cinc anys, només que tastessin la medicina un temps, a veure com se'n surten!!! I si serien capaces de mantenir-se amb el seu sou. Entre aquestes també hi ha les divorciades amb fills, que encara són pitjors, per que els cau la pensió i algunes fan uns tripijocs...com la "choni" amb qui vaig treballar. Que se'n vagin cagar totes plegades, a la porta de l'escola quan van a recollir els nens tan estressades!!!!

Cada dia, en llevar-me miro les ofertes i envio les que compleixo el perfil que demanen i després a esperar que truquin. Pel que sembla, vaig a força entrevistes, però no passa d'aquí, alguns contesten i d'altres ni es molesten a dir-te que no. En termes dels seleccionadors, sóc proactiva a la negació, amb tanta negació sempre com no ser-ho! El perfil dels que seleccionen es divideix en dos, els que són empresa de selecció i els propis empresaris. Però ara penso que d'això ja faré una altra entrada per que es mereix el seu post propi.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Lo important en una situació tan desesperada com l’atur es intentar no deprimir-se i continuar insistint amb la cerca per molt desesperant que sigui no trobar res i el poc que es troba que et diguin que no.