EL QUE VEIG I 2.0

Em reinvento en una sèrie d'entrades, que portaven per nom "El que veig". La causa per la qual vaig fer aquella sèrie, va ser per que el 16 d'abril del 2011, em vaig trencar el lateral intern del genoll esquerre, tot esquiant a Masella. Grans records tinc d'aquella època, però no soc dels que pensen que "cualquier tiempo pasado fue mejor". 

Doncs, quan vaig tenir la lesió, em vaig haver de passar molts dies tancada a casa, ara d'això se'n diu confinament. Al 2011, vaig passar 95 dies de baixa, uns 21, pràcticament sense sortir de casa. amb la cama immobilitzada de l'angonal fins el turmell, qui surt? anteriorment, havia tingut altres períodes també de "confinament", al 1999, el trencament del creuat anterior del genoll esquerre, també uns 21 dies immobiltzat i al 2003, també, per la mononucleosi, em va tocar la reclusió a casa, també uns quants dies, 15 dies a 40 de febre, però aquests no compten, doncs no tens conciència de res!

Ara, el motiu és diferent, però la situació és la mateixa. Repeteixo el mateix, fotos del que veig de la finestra estant. Avui al més pur estil d'en Hitchcock, només que són gavines. Moltes gavines volant per davant de la finestra i a la casa d'allà al davant, on no es veu, però fa uns dies, algú, de fet la germana de la pupes, va posar a secar xoriços en un estenador de roba.

Simplement és una manera de treure'm del cap unes quantes cabòries, algunes de gent que no sé com dir-ho, per no posar-me al seu nivell i no semblar pitjor i no voldria posar cap adjectiu que semblés lleig, tot i que ja m'importa un rave, quan t'insulten i et menyspreen. dir que aquella és una imbècil, dèbil mental, tonta del cul, gilipolles i rancuniosa. Algú que... no es mereix que perdi més temps del meu, ni que estigui avorrida, en ella. Au, que se'n vagi a la merda, d'on no surti mai i es quedi fins el coll, amb el seu odi visceral. Això, va per una, l'altra, "santa teresa de calcuta", no sé que dir, pobreta, que es cregui el que vulgui i continui amb la seva solidaritat i voluntariat perfecte i de senyora de la cruz roja i amb la seva manera de fer tan casposa, alliçonadora, moralista i culpabilitzadora. A mi, elles no em donen classes de comportament! Ja m'he quedat a gust. per això serveix el meu blog.