EL CORONAVIRUS

Estem immersos en una pandèmia. És com una peli d'aquelles catastrofistes de fa uns anys, l'ébola, l'àntrax i altres de qualsevol guerra bacteriológica que ens poguem imaginar. La teoria de la conspiració plana en moltes converses. Ciutats fantasmes, la gent tancada a casa, només falta el toc de queda i l'exèrcit al carrer amb mascaretes antigàs i la metralleta, però no patiu, tot arribarà i ens podrem sentir plenament com en la peli. Els científics, treballant com a bojos i contrarellotge per trobar l'antídot, així és més "peliculeru". 

Conyes a banda, arriben moltes notícies i recomenacions pels grups de whats i altres coses per l'estil. Ara ens hem de rentar les mans cada 2 segons, netejar la pantalla del mòbil de forma compulsiva, el teclat de l'ordinador i el ratolí, potser algú descobreix el color original! Ens diuen que ens tapem la boca i el nas al tossir i/o esternudar. Ja fa temps, que penso que la gent en general és una mica marranota, totes aquestes precaucions són educació i respecte de sempre. Sempre ens hem de tapar en esternudar i/o tossir, no escupir, quina cosa més lletja i poc higiènica. No només ara ho hem de fer, s'hauria hagut de tenir interioritzat de sempre. Tossir damunt d'algú al metro, no hauria hagut de passar mai i probablement ara no caldria dir-ho, però som així. 

Volíem ser els protagonistes de la peli, per que sempre passa als EUA, i ara és  Europa. Visca! El meteorit caurà a Europa i no pas Whashington!!!!