Potser no trobaré feina, els motius, poden ser molt variats i desconeguts per a mi. A altres els han tornat a contractar allà on treballava, però a mi no.
Altre sense la meva experiència, potser aquesta és la pega, m'ha tocat la pera més del que ningú es pensa. Ell es va quedar a l'empresa i jo no, i m'ha anat fotent totes les ofertes i no tenia experiència i el més fotut, jo el vaig ensenyar. I soc jo qui no sap treballar amb els "putos" CRM i altres "noves tecnologies", que de noves ja tenen el que una servidora de joveneta.
Així que ara mateix, no fa ni deu minuts, acabo de quedar-me ben a gust, amb una consultoria. Ahir al matí, em van rebutjar per una oferta que era escrita per a mi, només faltava posar el meu nom.
Vaig rebre un correu, concís, breu, dues línies:
Bon dia Joana,
Ens acaben de contactar de XXXX i sento dir-te que finalment han optat per incorporar a una altre candidata.
Agraïm el teu temps i mantenim el contacte, si et sembla bé, per futures oportunitats.
Gràcies,
Els he contestat i m'he quedat més a gust que res, potser m'ho mereixo, poder quedar-me a gust. Tinc clar, que no em trucaran per aquest lloc i segurament per cap altre, així per què no puc dir el que em sembla i passa pel cap?. Ells bé que ho diuen i no pensen en si a mi em dol i em fa mal, i de ben segur, que a mi em fa més mal.
Doncs, he contestat això:
Bona tarda XXX,
Moltes gràcies pel vostre temps i tota l'atenció rebuda. Em sap greu no haver estat la seleccionada, tot i que crec que no han triat bé, i que jo soc la persona més que adequada pel lloc de treballl. No dubto de les capacitats de ningú altre ni de les aptituds dels que trien, però sincerament crec que cometen un error.
Molt cordialment
No sé si és el millor, ni el més correcte, ni el que s'ha de fer, però arriba un punt i un moment i que n'estàs tant, però tant fins el cap de munt de tota aquesta gent que es creu no sé pas el que i que es pensa que és millor que ningú, que arriba el moment en que cremes totes les naus i et deixes anar i si els altres poden ferir-me, doncs jo tinc el mateix deret a opinar i a no pensar en els altres. potser ha arribat el moment de deixar de ser tan empàtica i ser una gran filla de puta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada