dimarts, 17 de febrer de 2009

COM SEMPRE, UN PLAER!

Aquesta setmana tocava Vall de Núria, i d'entrada Núria fa mandra, ja em perdonareu, però, només això, d'entrada, perquè després, és el lloc on millor em tracten, em tracten com a una reina. Fa mandra, perquè al cremallera, cal pujar tots els trastos, que no són pocs, però sempre m'ajuden i quan arribo a Núria, sempre ja tinc un comitè de benvinguda, que no és que m'ajudi a descarregar! sinò que m'ho descarreguen ells. Retrobaments d'any en any, però sembla que ens acabem de veure fa dos dies.
Per mi, pujar a Núria, és com estar a casa, puc deixar les coses escampades en els llocs més inversemblants, sabent que no em posaran cap pega i que els meus desijtos seran acomplerts, bé tots menys un, perquè l'habitació amb possibilitats sempre la desaprofito, però això, ja formaria part d'una altra història.
A Núria tocava pujar a treballar, així, que durant moltes hores, aquella imatge de pau , tranquil.litat i de deixar escolar el temps, passa a ser un somni, per trobar-me immersa en la mateixa bogeria que a qualsevol altre lloc, però amb aquella calidesa i simpatia que tots els treballadors de Vall de Núria tenen envers meu.
Tot i la feina, el dissabte a la tarda encara vaig tenir temps de poder fer unes fotos, està impressionant! Quan ja va ser de nit i no podia fer res més fora de l'hotel, i com que jugava el Barça, vaig decidir prendre el llibre i l'ipod i baixar al bar de l'hotel a llegir, pensant que no hi hauria ningú, però no va ser així, allà em vaig trobar a tothom. Portar llibre i ipod, són garantia de que no ho faré servir. Prendre una cervesa abans d'anar a sopar amb la tranquil.litat de saber que tens tota la feina feta, tot comentant com ha anat de bé la cursa és reconfortant.
Què feia fred?, si és clar, som a l'hivern. I que es pot esperar! Que ningú no es perdi aquest espectacle! Qui ja coneix Núria, doncs, no puc dir-li res més. A qui no ha estat mai a Núria, que no perdi més el temps i hi vagi. No es pot pujar en cotxe, només es pot arribar a peu o en cremallera, de totes dues maneres, el paisatge és espectacular. Molt més petit i per sort, però seria comparable a Zermatt a Suïssa i més aquest any amb la quantitat de neu que hi ha!

7 comentaris:

Mireia ha dit...

Jo fins que no hi hagi neu....i baixar a peu fins a Ribes, que pujar ja no tinc edat!!

Res a veure amb el cap de setmana anterior, eh?

Joana ha dit...

Ja ha parlat la iaia Mireia! Que no tindria res a veure amb el cap de setmana anterior ho sabia d'entrada. Que no enyoraria a ningú ni res estava garantit!!!

Joana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Striper ha dit...

M'has fet recordar la meva pujada al Puigmal.

Luz de Gas ha dit...

Ay que envidia me has dado, aunque fueras a trabajar eso es el paraíso con frío y todo

Besos

Joana ha dit...

Striper:
Jo la meva última baixada del Puigmal, prefereixo no recordar-la gaire!

Luz de Gas:
Es un entorno fantástico y maravilloso. Vale la pena no perdérselo. Yo cada año subo un par de veces!

El callejón de los negros ha dit...

'Ay! la nieve.... que ganitas de revolcarme por ella....

Gracias por las foto... que nos permite soñar..
Antonio