Tot va començar un 2 de febrer de l'any passat, la Mireia de un altre invent, em va acabar d'incitar a fer un bloc. Havia començat ja al myspace, i la Mireia havia estat també la incitadora d'això.
Així doncs, el 2 de febrer de 2008, vaig fer la meva primera entrada i també vaig començar a mirar altres blocs.
No sabia ben bé que posar-hi, ni de que parlar en les entrades, si jo no tinc traça a escriure! (ni a fer gaire res) sempre em suspenien les redaccions a l'escola! I tots els blocs eren interessants, ben escrits i tractaven temes d'interès. I allà estava jo, sense cap gràcia escrivint, (bé només quan estic molt emprenyada amb el meu "jefe" i/o deprimida), intentant fer alguna cosa amb cara i ulls. Que puc explicar? em preguntava molt amoïnada, de política, no! no m'agrada la política i tampoc no hi entenc. No tinc pas una vida emocionant, ni que em passin moltes coses, més aviat no em passa mai res, no pertanyo a cap associació que faci una tasca social o no. Així doncs, vaig començar a explicar les meves tonteries de la meva vida frívola, banal i superficial, això si, sense glamour tampoc. Potser, és molt temps, explicant tonteries i no sé pas, quant temps més duraré explicant més banalitats. Per tots aquells que patiu aquest bloc i que deixeu comentaris, doncs moltes gràcies.
En aquesta entrada, hi ha una anomalia respecte tots els meus, i és que no té cap foto, però l'entrada de l'aniversari, encara que sigui tard, havia d'estar diferent.
8 comentaris:
si vols et passo la l'ultima foto que et vaig fer: darrera una reixa, desquiciada i parlant pel mòbil!
M'havia de venjar per això de ser doblement incitadora, amb lo bona nena que sóc.
AI,AI AI... a veure si me n'oblido: Felicitats!!!!! i digues-li a la Yvonne que no escrius bé a veure que et diu, ;)
Doncs moltes felicitats a la bloguera mes aventurera.
Mireia:
Si que vull veure aquesta foto, que no me l'has ensenyat, tampoc és cap cosa tan rara, que estigui desquiciada parlant per telèfon i al darrera d'una reixa, ara és molt fàcil.
Ah, que gairebé m'oblido, gràcies!
Striper:
Moltes gràcies!!!
i que duri! per molts anys
Pues a mi me tienes enganchado desde que te descubrí.
FELICIDADES
Jordi Casanovas:
Moltes gràcies, de moment dura.
Luz de Gas:
Gracias. He podido descubrir que tampoco soy tan rara o que hay que son tan raros como yo, jajaja.
Reina com sempre arribo tard per variar.
Moltes felicitacions per aquest anyet!!! i que siguin molts mes.
Petonets guapa
Carinyo:
Quan puguis passat per casa meva a recollir un PREMI per tú
Petonets
Publica un comentari a l'entrada