dijous, 5 de març del 2009

JA TORNA A VEURE DRAGONS!!!

De vegades, quan sortia al carrer o també quan no hi sortia i era per això que no sortia, veia dragons. No ho havia confessat mai, fins que un dia, algú davant la seva persistent negativa de no fer el que li deien, li va preguntar que perquè i si era que veia dragons. Com era possible que aquell semidesconegut ho pogués saber?. Tot rient, i com qui no va la cosa li va dir que no només dragons, sinò també follets i donesd'aigua en els casos favorables i ogres, gegants i dragons i fins i tot hidras de dos caps en els pitjors dels casos.
Però, si, efectivament, últimament més sovint que mai, veia dragons. Era a la torre del castell dalt de tot del turó i no podia sortir de casa per culpa d'aquell maleït dragó que feia guàrdia al davant de casa seva. El dragó, el que es diu fer, no li feia res i tampoc no li deia que li anés a fer, així doncs, perquè tenia por de sortir? o millor dit aquell pànic davant del dragó. Els follets i nàiades eren els seus amics i sempre l'ajudaven quan sortia de casa.
Un bon dia, va decidir, que volia sortir, feia massa temps que era allà dalt tancada i començava a neguitejar-se. Podia més el voler sortir de compres que el seu pànic al drágó i es va arreglar per la seva croada particular. No sabia com fer-ho, però havia pres la determinació de guanyar al dragó i poder deixar amb un pam de nas en aquell que s'en reia de que veia dragons.
Va sortir, que la bèstia estava dormint, però al passar pel seu davant, el batec desfermat del seu cor, va fer despertar l'animal i va treure foc pel nas. Li va socarrimar els pels que tant li havien costat de posar decents i això la va enfurismar. Com gosava aquell gos una mica més gros de ficar-se amb ella? Va fer que el dragó es mengés el secador dels cabells i el va advertir que el proper cop que tornés a fer-li res semblant el faria fora d'allà.
Quan va tornar de comprar, el dragó havia patit una metamorfosi i ja no hi era i en el seu lloc hi havia un llangardaix. Li havia deixat l'entrada de casa feta una merda, tota bruta, unes taques vermelles, com sang. Va entrar a casa i va prendre una baieta d'aquelles grogues com les que tots tenim per casa. En netejar-se les mans al drap, li va quedar una cosa com la de baix, que li resultava "lleugerament" familiar.


6 comentaris:

Juan Duque Oliva ha dit...

Pues si que cuelgas alto tu el paño de la limpieza para secarte las manos. (¿Es eso lo que has dicho no? O el traductor lo ha hecho mal, si es así perdona).

La próxima vez que salga un dragón le pegas con el bolso y ya está.

BEsos

Anònim ha dit...

Finalment has decidit deixar de fumar?
O alguna cosa més terrible?
Una abraçada i si et cal la mà.

Joana ha dit...

Luz de Gas:

Si, el traductor no lo ha hecho mal del todo, mis trapos de limpiar apuntan muy alto, jejeje.

Anònim ( o no tant):

Ja saps que si, que he decidit deixar de fumar i té una data. I, quina és la cosa més terrible? Si us plau, il·lumina'm.
Petons.

Mireia ha dit...

Joana, m'encanta el teu patriotisme. Una baieta....! hoooombre!

Joana ha dit...

Mireia:

No cal posar-se dramàtica, i si dic, que era un somni?

Joana ha dit...

Vaig a fer un aclariment sobre aquesta entrada, que ningú vegi fantasmes allà on no hi ha. És cert, que potser de vegades veig dragons i el títol ha estat inspirat per aquest comentari que algú va fer un dia i si afegim la foto que tenia i tenia moltes ganes de fer alguna cosa.