NESPRESSO I SERGI PÀMIES

Ja sé que fa molts dies que no faig cap entrada, però una part important en té culpa la feina i una altra els dies de festa que ha hagut. Aquesta entrada l'havia de fer, no puc deixar de passar de fer-la.

Primer que res, la foto no és gran cosa i quan la vaig fer ni pensar que la faria servir, la vaig fer quan em vaig comprar la càmara i feia proves per casa per anar coneixent-la. Un cop fet aquest acalariment ja aniré per feina.

L'altra dia, abans del pont, vaig anar a la botiga de la Nespresso que hi ha a la plaça de l'església rodona, bé m'aclariré, a la Plaça Sant Gregori Taumaturg, així és més correcte, però és l'església rodona i els de Barcelona, ja ho sé, centralisme, però en aquest cas, és simplement ubicació ja saben on és. Vaig en aquesta botiga perque em queda de camí a casa quan he anat a passar el dia a l'oficina. Totes les botigues Nespresso estan molt ben posades, però aquesta a més té la peculiaritat de que és "pija" per la seva clientela.

Doncs, vaig al grà, encara, que amb el títol, potser ja ho heu esbrinat. Quan vaig entrar a la botiga, hi havia en Sergi Pàmies, si l'escriptor, i fill de l'escriptora també, Teresa Pàmies. Per qui no sàpiga qui és en Sergi Pàmies, la qual cosa dubto, perque tots els que em llegiu són molt lletrats, és un escriptor d'aquí, que escriu en català, llibres de contes curts, també escriu articles en premsa i si ara no, ha participat com col·laborador en programes de ràdio i alguna que altra vegada surt a TV3 (la nostra).

Com que tothom és molt educat i més en un barri "pijo", la gent s'el mira, però res més i pensa com jo:" Mira, en Sergi Pàmies".
És possible que aquest home no tingui una cafetera Nespresso? Això, sembla. Mentre jo feia cua per comprar les capsuletes i de cua d'ull mirava les noves cafeteres que han tret, molt xules, tot sigui dit de pas. Les mirava de cua d'ull, per que no semblés que estava mirant al senyor mediàtic. El senyor mediàtic, preferia escoltar-lo. No sé, si va comprar la cafetera, però l'escoltava i semblava que l'estés sentint a la ràdio o la tele o fins i tot llegint un conte d'un llibre seu. Amb aquell tó irònic i sornaguer que té, li feia les preguntes habituals a la noia de la botiga, que es desfeia en explicacions amb un somriure. I només es poden posar aquestes càpsules? I això com funciona? Ah, aquesta és automàtica! I la noia lloant-li la nova cafetera i en ell que li agradava com la que tinc jo a casa, la de la foto. I si vull, puc aturar la màquina en qualsevol moment? I ara, ja no hi ha de manuals?.

De cara estant al mostrador i sentint aquesta conversa a l'esquena, ja m'anava fent una composició i com seria el seu article o el comentari a la ràdio o un conte d'els seus en un llibre.

No sé pas si en Sergi Pàmies va acabar comprant la cafetera, si no la va comprar, és molt probable que estés fent treball de camp per alguna feina i si la va comprar, doncs també!