Per culpa de la feina, em toca esmorzar i dinar molts dies fora de casa i això vol dir que també visito molts lavabos, perque ho diré així, una mica bèstia, però de qualsevol altra forma seria disfressar-ho, sóc una pixona. Sóc una experta en lavabos i ja sé on es pot anar i on no.
Quan hom va a dinar, a part d'anar a fer un pipí, cal rentar-se les mans abans de dinar, sempre m'ho han dit des de petita i per això cal entrar al lavabo.
Llavors, es fa l'examen, si és net, si té paper, si és molt petit i cal fer contorsionisme per entrar i sortir, si la rajola és de colors estridents i fa posar nerviós i per tant segur que aquella gent pateix de restrenyiment, totes aquestes coses que hom es fixa quan entra a fer el que s'ha de fer.
Però especial menció, es mereix el d'un bar-restaurant de "comidas caseras", que es menja bé i no gaire car, de Terrassa. El lavabo, si més no, el de dones, és prou gran -per poder fer la foto-, està net, té llum, té paper sempre i té també literatura a la porta. Estressa una mica, tantes instruccions i només en falta una, no et descuidis la bossa després d'haver passat l'escombreta i el fregall!
3 comentaris:
Es trist per encara cal recordar aquestes coses.
Es trist per encara cal recordar aquestes coses.
En mi manzana tenemos recogida neumática de basura reciclada, hay que ir a un cuarto de la entrada para introducir la basura, en una esquina cercana hya también aparte contenedores pues hay quien se dedica a dejar las bolsas de basura el suelo del cuarto y cartones y cosas por allí, de muy poca vergüenza
Publica un comentari a l'entrada