LA TELE PLANA, LA TDT, LA PRIMAVERA I LA MARE QUE ELS VA PARIR A TOTS!

Si el títol és un xic llarg, però que voleu?. Tot plegat és una gran merda.

El 10 de març va començar l'apagada analògica de les emissions de televisió. A Barcelona va ser un dels últims llocs. A casa ja feia anys que tenia el descodificador o TDT i a més una antena com les de banyes d'abans que es posaven al damunt de la tele i es feien girar per poder agafar bé el senyal, a casa deien que la tele havia d'estar orientada cap al Tibidabo, ara tant és, com si la vols tenir sota el llit. Com que a més també tinc contratat el trio de telefonica, a mi si l'antena col·lectiva anava bé o no i si ja estava adaptada l'antena per tots els canals, me la suava com ningú no es pot arribar a imaginar. Així, que si apagada analògica imminent o no, ja estava tranquil·la. Per Nadal i setmanes abans del 10 de març, les botigues d'electrodomèstics han fet l'agost, anava pel carrer i veia un munt de gent carregant teles noves, camions de repartiment d'on baixaven teles planes i súper-fashions en caravana de diumenge a la tarda i de celebració com si fossin a Canaletes.

Jo anar pensant, que no sabien com renovar l'estoc de teles a les botigues, però que allò a mi no m'afectava i per molt que sóc de comprar de forma compulsiva i hi ha moltes coses que les compro una mica per que em venen de gust, amb les teles no m'ha passat mai. La meva tele funciona bé i ho tinc de puta mare, així que aquesta vegada em lliurava del consumisme, o això em pensava jo, IL·LUSA!

Perque tots sabem que l'aigua i l'oli no es poden barrejar, com a molt emulsionar, però sempre es tornen a fer dues fases, l'aigua a baix i l'oli a dalt, doncs això mateix passa amb la Televisió Digital Terrestre i aquella malaltia del metge alemany que amaga les coses, per molt que intentis fer una solució homogènia, no s'aconsegueix. Així, doncs, per la meva mare, que ja mai havia volgut ni saber com funcionava el video, per molt que li expliquessis què havia de fer a partir de llavors, la tele no funcionava: "Aquesta tele no va" i si això passa quan ets a deu minuts, cap problema, però si això passa a 150 Km doncs es fa difícil d'explicar que cal pitjar el botonet rodó tres vegades i canviar de comandament per triar el canal, perque aleshores, a la tele si afegeix la ràdio i la cafetera i perque no continua provant coses, que si fos el cas, arribariem a no poder ni encendre els llums. Conclusió: Cal comprar una tele nova, que ja tingui la TDT incorporada i només calgui prèmer el botó i ja està. Divendres vaig comprar la tele plana amb TDT i la hòstia d'entrades, per usb, targetes SD, entrades HDMI, que si no tinc play, ni wii, no em serveix de res, però ho tinc. No tinc gaire clar que el problema s'hagi resolt, doncs el botonet per engegar, no és al mateix lloc que a l'altre tele. Però, ara puc dir amb el cap ben alt que tinc una tele plana, això si, m'he gastat una pasta que no era necessària. No estic en contra de la tecnologia, ans al contrari, però com la meva mare hi ha moooolta gent gran que de ben segur estaran en la mateixa situació i que es posen molt nerviosos si no poden veure Ventdelplà! No podia haver estat més senzill? Perquè ells es posen nerviosos, però i els familiars? Quan ets a la recta de Puigcerdà explicant per telèfon a algú que és a Barcelona com posar la tele, el paisatge que t'envolta, ni et relaxa, perque ni els veus!

Ja estem de ple a la primavera, tothom està content i feliç i s'ha d'estar i la primavera és l'estació que més li agrada a tothom, menys als que pateixen alergies, suposo, que no deuen estar gaire contents quan s'inflen i esternuden i altres coses per l'estil. No és que no m'agradi la primavera, però es pressuposen actituds que no entenc el perque no es poden tenir a l'hivern o a la tardor. Com a paisatge m'agrada, hi ha molts colors i surten les floretes, els puc fer fotos, fotos en puc fer sempre, però cada estació té la seva gràcia per les fotos. D'entrada la primavera em posa trista, després s'em passa, quan arriba l'estiu. Em posa trista perque, vol dir que s'acaba l'hivern, i per tant que la temporada d'esquí també està pròxima al seu final. No és només l'esquí, que si que m'agrada, però, és un tot, el lloc, els amics, aconsegueixo evadir-me de tot, sembla que vagi d'alguna altra cosa, i per unes hores ser una persona normal. Està clar que amb els amics, ens continuem veient. Hi ha gent que si que és només de la temporada i em sap greu haver de dir adeu, dissabte ja em vaig despedir d'un que va dir que era l'última setmana que pujava, algun/s altre/s que si d'entrada no erem amics, amb els anys s'acaba s'establin una relació que potser podria ser qualificada d'amistat.

Durant la primavera, és quan més feina i més pressió hi ha a la feina, és el gran moment i tal i com estan les coses, per anar fent bromes!

I finalment, el que més m'emprenya és el dia de Sant Jordi, la Gran Festa de la Cultura. M'agrada sortir a mirar paradetes i jo em compro els llibres per mi. Se suposa que algú t'ha de regalar un llibre, una rosa. El llibre, com ja he dit, m'el compro jo i la rosa, com no me la regalin al Corte Inglés o al forn, ho porto clar!. La veritat és que no necessito el dia de Sant Jordi per comprar llibres, tant me fa que sigui el 23 d'Abril o el 5 de Febrer, però em fa ràbia que em mirin amb llàstima.