QUAN TÉ RAÓ, TÉ RAÓ

El qui té raó, això no ho llegirà, doncs pel que fa a les tecnologies aquestes, sembla que li facin urticària o alguna cosa per l'estil, no ho entenc, algú que es negui o vulgui negar una forma de comunicació, simplement pel fet de dir que prefereix parlar amb la gent cara a cara, mirant als ulls, m'ha quedat una mica cursi això dels ulls. Tant se val, vaig al que vaig, que sempre acabo divagant.

Fa uns dies, amb aquest amic d'hivern, per catalogar-lo d'alguna manera, veiem unes floretes de color lila, que a mi em semblava que era alguna espècie de Crocus o algun altre gènere afí, vaig fer el comentari que d'una d'aquestes espècies és d'on es treia el safrà, gran sorpresa per part de tots els presents. Dir, que aquest amic, és de muntanya i a vocabulari estrany en sap una estona llarga, llampes, cóms, masell i altres. Doncs el dia del safrà, va sortir amb una altra paraulota, que va dir que era una planta, la "xicoia", que es menjava en amanida i coses així, i que a la Cerdanya tothom en collia i en menjava. Jo li vaig demanar, que quina planta era, en aquestes coses a tafanera poca gent em pot guanyar i a més em pica no saber de quina planta m'estan parlant. La manera de descriure plantes i flors que té la gent en general és d'allò més divertida, per no dir, que és molt complicat saber de quina espècie t'estan parlant. Total, la descripció va ser, és com una escarola, així petita, es menja quan és verda, que després surten com uns péls que són amargants. No sabeu el que és la xicoia? No n'heu menjat mai? I jo demanant si feia flor, de quin color, que si era de la família de les compostes, de les què? com les margarides, la carxofa.No, no, la flor és groga, arran de terra i fa uns pèls.  Però com són les fulles? Si és d'allò més fàcil, fer una descripció com cal, fulles retallades de forma lanceolada, flor sèssil, no és pas tan complicat!!! I la rara sóc jo, per no saber què collons és la xicoia.

Total, la cosa va quedar que era una planta verda, fa fotosíntesi, si més no estem entre les plantes vasculars, entre la carlina, però més petita i el pixallit, així va quedar la cosa, és un pixallit, un dent de lleó.

Quan vaig arribar a casa, vaig demanar a "sant guguel", que en sabia de la xicoia, resultats, un munt en 10 segons, em vaig quedar amb la viquipedia i un altre, que deia, que era Taraxacum officinale, perfecte, el pixallit, i aquí va venir la meva hipótesi, en un prat d'alta muntanya a 2000 metres, fa que sigui més petita i per tant pugui donar la sensació de ser una altra espècie, que guai que sóc, de totes formes, no m'atrevia a menjar els pixallits que veig per tot arreu.

Aquí, l'afectat pixallit, aquest és del Montseny.

Taraxacum officinale. Pixallit, Dent de lleó

Quan dissabte el vaig veure, a l'amic d'hivern, li vaig dir: "Ostres! Perquè no podeu dir les coses pel seu nom i no anar posant noms diferents a cada poble? Hi ha gent que treballa en aquest sentit, es diu Taraxacum officinale i així tothom sap de que es parla. Altre cop, la mateixa discussió, però no és un pixallit, que no té "tall", ah! tija, llavors, ja va dir, si, però no és igual que el que hi ha a la vall i allà no es cullen, serà una altra varietat del pixallit. La cosa, va quedar aquí, ja no tenia ganes de més tonteria i vam canviar de tema, era una conversa circular i acabava allà mateix, " Allà baix no sabeu que és la xicoia" Allà baix, és Barcelona i això que a mi, mal estar dir-ho em tenen en una consideració rara, no sóc tan de Barcelona en el sentit dolent que li donen.

Diumenge, estava a casa mirant fotos de flors i posant els noms a les fotos que tinc, una feinada, ja ho havia començat feia temps i de tant en tant, ho vaig fent, és una feinada, mirar les fotos i comprovar amb les guies que sigui el que penso o em sembla o em va semblar quan vaig fer la foto, i si no sé de quina flor es tracta, doncs la busco a les guies, miro que l'ecologia on la vaig trobar sigui la mateixa que diu la bibliografia. De vegades, miro les fotos de les guies per veure flors i en algunes penso que m'agradaria poder arribar a trobar-les, com la Dryas o el Leonthopodium. Doncs diumenge, estava a casa buscant en l'índex de noms, i.....que vaig trobar? Xicoia!!! Ràpidament vaig anar a buscar la foto i la seva ecologia, és la flor de sota i es diu Taraxacum dissectum, es troba en pletes i sestadors amb força aport nitròfil, és a dir merda de vaca.

Taraxacum dissectum. Xicoia

Segur que l'he vist un munt de vegades, però com que no sabia que es menjava, ni cas, a més a mi les compostes no em diuen gaire res, mai m'han agradat gaire.

Així, l'amic d'hivern té raó i jo li dono tota la raó, quan té raó, té raó i jo reconec el meu error. Ara ja sé que és la xicoia, de ben segur que quan surti d'excursió la buscaré, perquè a més es pot menjar, en amanida com si fos una escarola, i si es pot menjar! Quin estrés!, entre buscar maduixetes, gerds, cireres d'arboç i altres, ara cal afegir la xicoia