divendres, 8 d’octubre del 2010
Després del post anterior, avui llegia l'entrada de la kika i jo vaig escriure tant, quan es podia resumir en tan poc. Potser no és tan senzill o millor dit les raons no són les mateixes. De ben segur que no, però quan es dona el cas que hi ha un que sempre truca i l'altre no ho fa mai, el resultat és el mateix. Em fa mal i em dol, però aleshores arribo a la conclusió que l'altra persona no vol saber res de mi i en el moment més baix també malpenso i penso que durant el temps que ha pogut durar "l'amistat" ha estat perque no tenien ningú més. Suposo que són etapes de gent que van passant per la nostra vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Neeena! I dimecres quasi no vam poder parlar. Què ha passat?
Nenaa q passa??podriem fer dinaret aviat no?dilluns!!!
Jo penso el mateix, i crec que és important saber passar pàgina.
No capficar-se i pasar pagina es el que cal.
Mireia:
No ha passat res ara, ja de temps. Ja et faré memòria. Si vols baixar dilluns a dinar, tu que no pringues
Yvonne:
Si et vols quedar a dinar dilluns, a mi també em toca pringar, de fet a mi m'ha castigat o potser hauria pringat igualment, per ser de Barcelona.
Anònim:
Simplement quan te n'adones que arriba el moment. No tinc manies en passar pàgina si això és el que cal, com sembla.
Striper:
Un cop saps en quin punt et trobes, no m'hi capfico pas gaire.
He leído el post anterior para poder seguir el hijo de éste.
A veces nos sentimos incomprendidos y abandanados por los demás, y tal como tú, que nos utilizan. Puede que a veces tengamos razón, pero otras es simplemente una cierta impresión que nos llegamos a creer a pie juntillas.
Hay que preocuparse en su justa medida, sin que ello nos llegue a amargar la vida.
Ánimo y "palante", que tú lo vales.
Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada