divendres, 8 d’octubre del 2010

Després del post anterior, avui llegia l'entrada de la kika i jo vaig escriure tant, quan es podia resumir en tan poc. Potser no és tan senzill o millor dit les raons no són les mateixes. De ben segur que no, però quan es dona el cas que hi ha un que sempre truca i l'altre no ho fa mai, el resultat és el mateix. Em fa mal i em dol, però aleshores arribo a la conclusió que l'altra persona no vol saber res de mi i en el moment més baix també malpenso i penso que durant el temps que ha pogut durar "l'amistat" ha estat perque no tenien ningú més. Suposo que són etapes de gent que van passant per la nostra vida.

6 comentaris:

Mireia ha dit...

Neeena! I dimecres quasi no vam poder parlar. Què ha passat?

Yvonne ha dit...

Nenaa q passa??podriem fer dinaret aviat no?dilluns!!!

Anònim ha dit...

Jo penso el mateix, i crec que és important saber passar pàgina.

Striper ha dit...

No capficar-se i pasar pagina es el que cal.

Joana ha dit...

Mireia:
No ha passat res ara, ja de temps. Ja et faré memòria. Si vols baixar dilluns a dinar, tu que no pringues

Yvonne:
Si et vols quedar a dinar dilluns, a mi també em toca pringar, de fet a mi m'ha castigat o potser hauria pringat igualment, per ser de Barcelona.

Anònim:
Simplement quan te n'adones que arriba el moment. No tinc manies en passar pàgina si això és el que cal, com sembla.

Striper:
Un cop saps en quin punt et trobes, no m'hi capfico pas gaire.

Verdial ha dit...

He leído el post anterior para poder seguir el hijo de éste.
A veces nos sentimos incomprendidos y abandanados por los demás, y tal como tú, que nos utilizan. Puede que a veces tengamos razón, pero otras es simplemente una cierta impresión que nos llegamos a creer a pie juntillas.
Hay que preocuparse en su justa medida, sin que ello nos llegue a amargar la vida.

Ánimo y "palante", que tú lo vales.

Un abrazo