De petita, els meus pares sempre m'havien portat a tot arreu o sempre havia anat a tot arreu amb els meus pares, i els meus tiets feien el mateix i quan anaves pels llocs veies nens. Si s'havia de marxar el cap de setmana, era tots junts. No tinc record, a no ser de més gran i que ja m'estava més que bé, que els meus pares marxessin i nosaltres ens quedéssim a casa amb la meva àvia.
Entenc, que quan un decideix tenir fills, assumeix la responsabilitat que això comporta, i tots els pros i contras i per tant no diré que ha de renunciar a fer res, perque no crec que s'hagi de renunciar a res, només que has de portar als teus fills. Als nens també els agrada sortir i conèixer coses i llocs nous.
És per això que no entenc, els pares que hi ha ara, que a la que poden aparquen els seus fills amb qui sigui, avis i tiets, per marxar de cap de setmana, perque li estan prenent la llibertat a l'altre que pot o no haver triat estar sol o no tenir fills i per tant no dependre de ningú.
Perque a mi, em pot fer molta il·lusió portar els meus nebots o els fills dels meus cosins a algun lloc o a fer alguna activitat, però no és la meva obligació. Tot i així, penso, que si a mi em fa il·lusió veure la carona que fan quan veuen vaques per primer cop o la cavalcada de reis o els gegants a la festa major, no els hauria de passar el mateix als pares? Dec ser una bleda!
Si demanem a tots aquests pares, que són molts, no ens enganyem, als seus fills s'els estimen amb bogeria, però a la primera de canvi els aparquen per marxar com quan no tenien fills.
No ho entenc, per molt que em vulguin donar una explicació no ho entenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada