divendres, 11 de febrer de 2011

HO SABIA

La meva inteligència no és pas superdotada, d'altra banda, tampoc no sóc una soca i si m'expliquen les coses ho puc entendre. Em considero una persona amb paciència, però com tot, també té un límit.
Tenia la intenció de que res m'afectés i l'haver sortit la nit anterior feia molt per poder-ho garantir. Però hi ha moments, no molts, en que el "pronto" em pot i avui ha estat un d'aquells moments. Mentre m'anava exaltant i anava pujant el tó, sabia que hauria un després i que m'estava fotent en un jardí del que podia sortir amb moltes esgarrinxades, però hi ha vegades en que per molt que sàpiga que poden haver conseqüències sóc incapaç de callar. Si que m'estic, perquè per evitar el cop de puny a la taula i l'escridassada final, marxo.

Ho entenc i no ho entenc. D'altres poden dir, però jo no. Per molt que m'expliquin els motius, els puc entendre, però no els comparteixo.
De totes formes, avui ningú podrà dir de mi, que passo i no tinc interès, malgrat haver-la cagat.

2 comentaris:

Mireia ha dit...

Amb en martí quasi fem una juguesca per decidir l'estona que trigaria a sortir aquest post!

Joana ha dit...

Mireia:
No l'heu fet?
Sóc previsible, ja ho saps. Sóc gilipolles, ho saps també, i sé quan la cago, el més fotut és que en general, en el sentit contrari no passa.