dissabte, 21 de maig de 2011

EL QUE VEIG XIX

De fet avui el títol hauria de ser el que veuen els meus nebots. Seguint la tònica iniciada fa cinc setmanes, quan no és a casa l'equatoriana, no m'agrada dir-ho així, però tampoc m'agrada dir, la noia perque em fa l'efecte que queda molt classista, tant fa. El cas, és que quan no hi és la Hiralda, degut al meu estat o la meva manca d'autosuficiència, ha d'haver amb ma mare algú altre, no fos cas que faci alguna de les seves pensades i jo no pugui anar prou depressa o no vull cridar el mal temps, tornés a caure i jo podria alçar-la de terra. Malgrat ja no portar l'embenat, el genoll em fa mal, i no puc doblegar-lo ni caminar de forma normal, de fet fins que no vagi a rehabilitació em van dir que continués amb les crosses. 
Així, doncs, cada vespre ve ma germana a fer el sopar i s'estan a casa fins que ma mare va a dormir i el cap de setmana, doncs, un dia la meva germana i l'altre el meu germà. Avui ha tocat el meu germà, que ja ve els divendres a la tarda i avui s'han quedat a dormir, ell i els nens (2), però que és com si fossin una dotzena, són divertits, l'Oriol té poc més de 2 anys i té la tècnica de plorar per tot i li dona resultats amb els seus pares i gairebé tothom i l'Albert, que ja té 4 anys i no calla. Juguen plegats i també es barallen. 
Avui l'Albert, ha agafat la meva càmera compacta que tenia damunt del moble i ha començat a fer fotos, després l'ha volgut l'Oriol, i quan altre cop l'Albert la volia, han hagut plors de l'Oriol, ara dorm i quan acabi de fer el post l'aniré a despertar. El meu germà, amb ma mare i l'Albert han anat a veure la meva tieta que dilluns farà dues setmanes, es va caure i es va trencar el fèmur sortint de casa meva de veure a ma mare. És dolenta l'enveja.
Així, que avui, les fotos són de com ho veuen elsmeus nebots el mateix que veig jo.