De fet avui el títol hauria de ser el que veuen els meus nebots. Seguint la tònica iniciada fa cinc setmanes, quan no és a casa l'equatoriana, no m'agrada dir-ho així, però tampoc m'agrada dir, la noia perque em fa l'efecte que queda molt classista, tant fa. El cas, és que quan no hi és la Hiralda, degut al meu estat o la meva manca d'autosuficiència, ha d'haver amb ma mare algú altre, no fos cas que faci alguna de les seves pensades i jo no pugui anar prou depressa o no vull cridar el mal temps, tornés a caure i jo podria alçar-la de terra. Malgrat ja no portar l'embenat, el genoll em fa mal, i no puc doblegar-lo ni caminar de forma normal, de fet fins que no vagi a rehabilitació em van dir que continués amb les crosses.
Així, doncs, cada vespre ve ma germana a fer el sopar i s'estan a casa fins que ma mare va a dormir i el cap de setmana, doncs, un dia la meva germana i l'altre el meu germà. Avui ha tocat el meu germà, que ja ve els divendres a la tarda i avui s'han quedat a dormir, ell i els nens (2), però que és com si fossin una dotzena, són divertits, l'Oriol té poc més de 2 anys i té la tècnica de plorar per tot i li dona resultats amb els seus pares i gairebé tothom i l'Albert, que ja té 4 anys i no calla. Juguen plegats i també es barallen.
Avui l'Albert, ha agafat la meva càmera compacta que tenia damunt del moble i ha començat a fer fotos, després l'ha volgut l'Oriol, i quan altre cop l'Albert la volia, han hagut plors de l'Oriol, ara dorm i quan acabi de fer el post l'aniré a despertar. El meu germà, amb ma mare i l'Albert han anat a veure la meva tieta que dilluns farà dues setmanes, es va caure i es va trencar el fèmur sortint de casa meva de veure a ma mare. És dolenta l'enveja.
Així, que avui, les fotos són de com ho veuen elsmeus nebots el mateix que veig jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada