No és normal, quan dijous vaig anar al traumatòleg, aquell senyor, que se suposa m'havia d'haver visitat i no limitar-se a mirar-me el genoll de la llunyania com si tingués una malaltia infecciosa. Doncs, ell, va fer un paperet, que d'això en saben els metges dels ambulatoris i va em va dir: "¿Como se encuentra?" Com vols que em trobi? Fins els collons de portar allò a la cama. Ell, no et tocarà pas, ja ho sé Mireia, però em sembla a mi, que hauria d'haver tocat per saber com estava, si no hi ha radiografia ni res més, un traumatòleg d'alguna manera ha de valorar! Doncs, no! Un paperet, que et deriva a la rehabilitació. "Se lo pongo urgente. Vaya al mostrador de abajo(perque això si, ara hi ha mostradors a tot arreu, però has de passar sempre pel de baix com sempre) para que lo tramiten" Mira, que bé! vaig pensar, si anirà ràpid. A l'esmentat mostrador, em van dir, "Ara mateix ho tramito" Davant meu aquella va enviar o va fer veure que enviava un fax. Era dijous, em vaig dir a mi mateixa, perque potser és una mica preocupant que últimament em parlo a mi mateixa, si demà divendres no m'han trucat dilluns hi vaig, dilluns vaig dir-me, va ho deixo per demà, avui, i avui veient que no trucaven he anat al centre rehabilitador. "No tenim cap petició, no ens han enviat cap sol·licitud" Demà dimecres començo la rehabilitació. Em semblava estrany que a ma mare i la meva tieta, que són jubilades, la rehabilitació els venen a fer a casa i el rehabilitador va trucar el dia següent de sortir de l'hospital i que jo, que estic de baixa i per tant seria més urgent posar-me a tó per que pugui tornar a produir, no em deien res. Ja no sé si fiar-me mai de res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada