dimecres, 25 de maig del 2011

EL QUE VEIG XXIII

Com ja he dit altres vegades, a casa sempre hem estat una mica drapaires o amb síndrome de Diògenes i així passa el que passa, que s'ensorren edificis sense que aparentment els passi res. O tenir arxius de fotos duplicats i triplicats. Això ho estic arreglant ara, que tinc temps per fer totes aquestes merdes, em quedarà un disc dur extern d'allò més xulo i endreçat, amb totes les fotos de floretes, si per desgracia la baixa s'allarga més del que desitjo, amb el nom posat i tot. Com que no puc fer el canvi d'armari i endreçar les habitacions com jo voldria, només puc fer feinetes així d'ordinador i poca cosa més. Perque, si una cosa tinc clara, és que no penso baixar al parc amb ma mare a seure al banc, que ahir quan tornava del centre de la rehabilitació vaig parar i vaig seure en un banc per poder fer un cigarret i fer una trucada, mentre camino tinc les mans ocupades i no puc agafar res més, per contestar i parlar per telèfon necessito parar. Doncs, el que deia, mentre estava asseguda al banc, ja va venir una dona, dient: "Mira, otra señora que va con muletas, y a usted, ¿Que le ha pasado?" La dona, em va explicar que estava al balcó de casa mirant quan es buidava el banc. Sort, que em van trucar de la feina i un cop acabada la trucada ja havia descansat, fumat i parlat per telèfon i vaig marxar.
He trobat això per casa, es veu el perfil de cada un?. Hi ha de tres. A veure si endevineu quin és el meu? Hi ha comentaris que trobo genials!