dijous, 26 de maig del 2011

EL QUE VEIG XXIV

Si, que voleu que us digui, sóc així de fàcil o de tòtila com es vulgui dir. Ves, m'ha fet il·lusió la trucada, no me l'esperava. Quan he sentit el telèfon m'ha fet mandra moure'm per agafar-lo, em pensava que seria un altre per taladrar-me una mica, no m'importa que em truqui, ja m'està bé, també em distreu, però, no, no era el que em pensava. En veure el número m'he rebotat una mica pensant que a la feina l'havien cagat i havien donat el meu número personal, no seria el primer cop que passa. Així, he contestat, potser un pel emprenyada i sense reconèixer la veu. Sóc burra! No he trigat pas gaire en reconèixer qui era, només ha calgut que em digués Juanita!!!
Em parlat una bona estona. M'ha alegrat la tarda i això en aquest moment és molt.




2 comentaris:

òscar ha dit...

Són gavines, oi? Molt em temo que són un dels primers indicis dels resultats electorals.

Joana ha dit...

Òscar:

Si, són gavines. Ja són a tot arreu, fins i tot aquí al barri.